Març de 2013
Aquest és el primer cim comarcal que vaig començar a fer, sense comptar amb els que ja tenia fets i jo sense saber-ho!
No va ser un cim difícil d'aconseguir. Alguna pujadeta una mica pesada, ja que la major part del recorregut va ser per una pista forestal, però potser per a mi té un significat diferent ...
És el primer cim del qual sóc conscient que faig com a tal ! i també perquè el vaig compartir amb el gran senyor que m'està acompanyant en aquesta "proesa".
Tot s'ha de dir, que ell ja en porta fets uns quants, però té la santa paciència ( a vegades ho he de reconèixer ) de voler compartir-ne uns quants amb mi.
Procuraré anar pujant el meu ritme i el meu rendiment :)
Tot comença deixant el cotxe a un poblet que es diu Romanyà de la Selva. Quatre casetes i dos restaurants.
El que és més curiós dels poblets aquests perduts per la nostra terra, és que arribis a fer la caminada i t'adonis que no tens aigua... però tot seguir apareguis amb dues ampolles i no te les han fet pagar! És el que té anar ben acompanyada oi?
Com ja he dit la pujada no va ser complicada, tot i com que va ser la primera i això doncs té el seu puntet diferent.
Al Puig d'Arques hi ha un radar meteorològic, aquells que sempre tenim en ment quan volem sortir a la muntanya.
Durant una estoneta vas caminant per una carretera, que a mi personalment no m'agrada gens ni mica, però el paisatge és prou maco.
Alguna masia mig abandonada, amb la qual fas volar la imaginació i pots arribar a projectar una súper casa de colònies. Deuen ser les reminiscències de la nostra joventud en aquells estius a les cases de colònies que ens fan pensar que tot el que sigui gran, al mig de bosc o la muntanya, pot arribar a ser allò que tant vàrem disfrutar de petits.
Un cop dalt del cim, pots apreciar millor el radar. Lleig, això si. I et fa pensar com és que la cúpula del radar és de color blanc. És molt lletja ehhh. També podria ser de color verd per quedar una mica més dissimulada no creieu?
Dalt del puig hi ha una talaia des d'on podem apreciar unes grans vistes.
El dia no era massa clar, o potser no estàvem acostumats a la càmera de fer fotos nova. Ja hem anat millorant amb la qualitat de la imatge...
I després de tot el recorregut, busquem el vèrtex geodèsic i la placa per poder fer la foto i corroborar que allà hi hem arribat!
Per cert, el vèrtex estava fet una ruïna... la placa si que hi era ben conservada.
I tot seguit de les fotos de rigor, de beure aigua i reposar durant uns minuts, només ens queda tornar al cotxe.
( Nota de la caminadora )
Aquestes Salomon, van passar a millor vida... es nota que feia temps que no les usava amb una mica més d'intensitat, ja que a la baixada em varen destrossar el dit gros del peu!
