... Anem Kminant ...: TOSSAL DE LA TORRETA ( CIM COMARCAL ) I TOSSAL DE MIRAPALLARS ( 100 CIMS EMBLEMÀTICS )

TOSSAL DE LA TORRETA

( Sostre comarcal de la Noguera )

15 febrer de 2014

Si volem aprofitar els caps de setmana, els haurem de duplicar. Això vol dir que hem de fer un 2x1 en algunes activitats. Així doncs ens vàrem disposar a fer dues sortides. Una dissabte i una altra diumenge.

Començarem a fer un cimet comarcal. Ja ens en queden poquets d'aquests considerats "baixos". Tots els que van quedant ja tenen neu hores d'ara... bé això de baix i neu no és incompatible... ja veurem com va acabar la nostra història.

Et confies que un de mil i algo metres pot ser fàcil, però si comencem a trobar inclemències meteorològiques pel mig, pot acabar sent una ascensió de les més divertides i alhora d'aquelles que dius : seguim o què?

Deixarem el cotxe a l'Hostal Roig. Bé d'hostal en té ben poc. Bé, primer hem d'arribar a Vilanova de Meià i seguir la carretera en direcció a les nombroses fonts. Ja ens trobarem l'hostal a mà esquerra.

Hi ha lloc de sobres per poder deixar el cotxe.

Aquest és l'hostal... Roig no sé, però una mà de pintura no li aniria gens malament.

Haurem de recular uns metres per començar la nostra caminada. Ja trobarem l'indicador dels GR que fita cap a la Portella Blanca.

Començarem a caminar per pista. Sempre molt ben indicada.

Arribarem a una indicació cap a la dreta deixant la pista principal i anant per un corriol molt agradable.
Sempre direcció La Portella Blanca.

En aquest corriol ens trobarem un cartell que indica Trinxeres de la Guerra Civil. Són de la Guerra Civil, no de la guàrdia civil... són aquells làpsus que es poden tenir... un, dos o tres cops en tot el cap de setmana!

Trinxeres de la Guerra Civil

Seguim caminant. No és necessari anar explicant a cada trencall el que ens anirem trobant. Està molt ben indicada tota la ruta. Anirem alternant camí de pista i corriol. Sempre seguint el GR en direcció a la Portell Blanca.

Has vist que hi ha restes de la darrera nevada?

Pel camí, cada cop eren més evidents les restes de la nevada. Eren evidents i relliscoses! Has vist, podríem haver dut les botes oi? però noooo, nosaltres anem amb les de sempre, que total per aquesta miqueta de neu tampoc són necessàries...
Començo a seguir les teves passes.

Ara que acabo de penjar la foto, sembla com si fos repetida a la que he posat anteriorment. Sempre els trencalls són a la dreta i amb el mateix tipus de cartellet..

Corriol molt agradable entre els arbes. Camins de pinyes!
No havia estat mai anteriorment al Montsec.... bé, mentida, una vegada, però millor que "pasemos un estúpido velo.."

Fotos artístiques, com no.

Es comença a veure el pantà de Tarradets.
En diuen pantà als mapes i guies, però allà vaig veure que n'hi diuen el Llac. Si teniu ocasió de baixar-hi, us ho recomano. Hi ha un passeig molt maco per fer a peu o en bicicleta.

Seguim pujant?
No es deixa de pujar en tota l'estona. No t'adones perquè és una pujada molt suau, a estones no tant, però vas fent fent.
I et vas trobant més i més restes de neu.

Més artistíques.

Hi ha un moment que deixes el corriol de pujada i arribes a la pista que havíem deixat abans. I sorpresa! està tota nevada..

El primer trencall que ens trobem a mà esquerra mena cap el Tossal de Mirapallars.Per aquest camí baixarem del tossal, ja que serà la nostra segona fita del dia.

Pujant ens trobem el Forat del Gel. Un senyor forat on segons prega la llegenda s'hi amagaven els maquis.
El kminador intenta baixar, però no és factible per la quantitat de neu que hi ha. Un altre dia....

I seguim la nostra fita del dia. Trobarem un trencall cap al camí de Sant Salvador que el deixarem a la nostra dreta fins arribar a un trencall a l'esquerra, aquest sense indicar però molt evident. Així doncs hem de tirar amunt!

El camí és molt evident si no hi ha neu.. però amb neu és evident que serà un camí força... com ho podríem catalogar.. complicat?

És una llàstima que no es pugui apreciar la quantitat de neu que hi havia. A voltes ens arribava fins els genolls! i no exagero.
Sort que el kminador anava obrint pas.

Aquesta és la part de l'excursió que hagués volgut : portar unes raquetes, portar grampons, portar botes altes, portar portar... de tot!
Pujarem durant uns 20 minuts, que potser són menys si les condicions són més bones i sortirem a la carena del Montsec.
Ja veurem a la nostra dreta el vèrtex i el nostre cim!
Aquí no hi havia tanta neu, clar, cara sud de la serra.

Seguim per camí desdibuixat de roderes de cotxes fins arribar a la fita del dia.

El cim no té res d'important, el que si té són unes vistes meravelloses de tot el pre Pirineu i Pirineu enllà. És un gran balcó de tota la Noguera i el Pallars.
Arribats al cim, amb els peus una mica freds, fem 4 fotos i com no la de rigor i entomem el camí cap a la segona fita del dia. El Tossal de Mirapallars ( 100 cims emblemàtics ).

Comencem a baixar tot crestejant cap a l'oest camí del Mirapallars. Tots l'estona per la creta de la serra. Sense pèrdua per corriol desdibuixat però molt evident.

Al Mirapallars hi ha una bústia, sense llibre per signar i una semiestelada.

Per baixar del cim podríem tornar enrere, però nosaltres baixarem direcció est fins arribar al coll del pas Ramader i allà a la nostra esquerra trobarem una altra pista que ens baixarà fins la pista principal.