PUNTA DEL CURULL
( Sostre comarcal de les Garrigues )
01 febrer de 2014
La previsió del temps no era massa favorable, així que teníem només el matí per poder fer aquest cim.
La veritat és que en volíem fer un parell en un sol dia. La cosa ja va així, amb un no en tenim suficient... però bé, no el vàrem poder fer per dues raons: una que plovia quan vàrem acabar de baixar de la Punta del Curull i dos, perquè no teníem massa referència d'on podíem anar a cercar la Punta del General... només un Km a la carretera i tira amunt!
Així que vàrem fer La Punta del Curull , també amb una visita a la Cova de l'Ereldo tot passant pel camí dels Calaixos i la Serra de Llena. Avui tenim feina!
Comencem la ruta deixant el cotxe a l'entrada de Vilanova de Prades. Hi ha molt lloc on poder-lo deixar, sobretot aquestes hores del matí .
Acabat de fer el cafetó i posar-nos les botes, comencem la ruta en direcció a l'església de Sant Salvador.
Si ens posem mirant a l'església, agafarem un caminet que surt a la seva dreta i tot just feta aquesta placeta ja veurem per on comença el corriol.
Avui hem de seguir : - Un camí marcat amb una ferradura de color groc.
- Un PR ( groc i blanc ).
- Unes marques grogues ( només per pujar al cim ).
El camí està molt ben indicat en tot moment.
Comencem a pujar per aquest corriol, entre algunes vinyes i camps. És una pujada molt molt suau. Avui no farem massa desnivell.
Has vist? oi tant! és la Roca Corbatera! i està nevada.
Durant tot el camí en tindrem una bona visió del vessant nord d'aquest cim comarcal.
I entre foto i foto i alguns camps amb color d'hivern, anem tirant pel camí.
Sempre seguint les marques del PR i la ferradura de color groc, que no la deixarem fins la cova.
Arribarem al peu de la cinglera. On començarem a veure algunes vies per escalada.
Aquest punt és l'anomenat Cova de les Bigues. Alerta amb els goterons que cauen!
Trobarem algunes restes de la nevada.
Un cop arribats a dalt , trobem un encreuament. Nosaltres hem de seguir recte si volem anar a la Cova dels Calaixos de l'Ereldo. Hem de passar pel mig de dues fites. Una d'elles no massa ben definida, però tot té solució oi? Aquí la mà experta del kminador que la va arrenjar.
Hem de passar per entremig de les dues fites.
Magnífiques vistes de tota la comarca.
Per aquí o per allà?
Tu tira a veure on dóna això!!
I després de fer el cabra una estoneta, arribes a l'entrada de la Cova dels Calaixos. Si si, per aquest foradet petit t'hi pots ficar i es pot entrar a la cova , però de quatre grapes! així que avui, pel bé de no posar-nos de fang fins dalt, no hi entrem. Qui sap si un altre dia hi podem tornar.
I un cap fetes les fotos de rigor, de nou, i buscant el millor camí per sortir del laberint de pedres, hem de desfer el camí fet per arribar de nou a la pista que hem deixat per anar a la cova. Ara sí, hem de girar a l'esquerra i seguir la pista per fer el cim del dia.
Ep! alto!!! aquí hem d'aparcar.
Aparcar el què??
Bé, nosaltres no ens aparquem sino que pugem al cim.
Aquí trobarem tres corriols. El de l'esquerra i el del centre no l'hem d'agafar, sino que agafarem el de la dreta, marcat amb un punt de color groc. I aquest és el que ens portarà fins el cim.
I per camí planer ja el comencem a divisar.
I ja és nostre!
Un pessebre de ferro forjat, una fita mega gran, un cartell de la Serra de Llena, i una foto més artística, amb Vilanova de Prades al fons.
I com no.... no podien faltar!!!
I ara tornem de nou al camí per on hem pujat, avui fem i desfem .
Hem d'agafar de nou la pista por on hem arribat cap a la dreta i baixem cap a Vilanova. Aquesta segona part del camí no és tan divertida ni tan afortunada en paisatges. És el camí de la Serra de Llena.
Ens trobem algun escalador que altre penjat com una llangonissa... quina enveja que em fan poder fer d'espiderman...
Arribem a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, que està a l'entrada del poble.
També es podria fer el camí en aquest sentit, de l'Ermita a l'església, però jo trobo molt més divertit com l'hem fet nosaltres.
Avui ha estat una excursió curta però divertida. No apta per a persones que no es vulguin embrutar el cul ni les botes!
Podeu aprofitar per visitar Prades ( i les seves patates ) i també podeu anar a fer postres a Montblanc. Poble no apte per a persones amb nivells de sucre alts.... si hi aneu segur que us enrecordareu d'això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada