ROCA CORBATERA
( Sostre Comarcal del Priorat )
22 desembre de 2013
Ja feia molts dies, potser masses i tot, que tenia les meves estimades muntanyes oblidades. La Roca Corbatera, era una d'elles. Una espineta que tenia pendent de feia ja força temps i que no podia deixar de banda.
La Roca Corbatera és un cim no difícil d'assolir, però hi ha diferents rutes per a fer-ho. Jo, vaig triar una ruta per la qual no s'havia de fer cap grau. Així doncs, és apta per a tothom.
Comencem la ruta des de l'ermita de Sant Joan de Codolar on podem deixar el cotxe al costat. Això sí, no recomanable el camí fins l'hermita per a cotxes massa amples o persones propietàries de cotxes que no vulguin ésser ratllats per les bandes. Bé, dit d'una forma més fàcil : el camí és estret de nassos!
Aquí ja podem veure com és la muntanya.
La ruta comença seguint el GR 7. Sense cap pèrdua en direcció al Grau del Montsant.
Nosaltres hem de seguir a la dreta, en direcció el Grau del Montsant.
Per aquest corriol ja comencem a pujar, amunt amunt fins arribar a la carena de la serra.
 |
| Ermita de Sant Joan de Codolar |
 |
| Corriol de pujada
Has vist tot el que hem pujat?
Fa un matí espèndid. Així que de pujada, allò va semblar una mica...com ho diria finament... una mica de streaptease muntanyenc. Ara ens treiem els pantalons tèrmics, ara la samarreta... si és que per estar a 22 de desembre ens va fer un dia genial de calor.
|
De baixada em sembla que en vàrem agafar unes quantes....
I en una mitja hora llarga, arribem a un pas, força estret, que ens indica que ja hem arribat a dalt de tot. Ara només resta anar carenant fins al cim!
Un volta ja som a dalt, el paisatge canvia una mica. Ara ens anem trobant pins i matolls.
Has vist aquest forat de la pedra? és una cadira per a un gegant!!!
Nosaltres de pujada vàrem anar bordejant el penyasegat i a la tornada vàrem fer l'altre cara nord.
 |
| El pantà de Siurana |
I en un no res! patam! ja vàrem divisar el vèrtex.
La Roca Corbatera ja era nostra!!
Ja en tinc un altre... i tu el primer. Així que ja saps, ara et toca atrapar-me!
Dalt del cim feia una mica més de fresqueta, però un cafè amb llet fet amb molt d'amor i unes pastetes casolanes, ens varen fer passar l'estona i la gana!
Però altres vegades no! no el pessebre. Bé que no sé perquè hi ha pessebres... aquest sempre serà el meu dilema...
Un cop refetes les forces i fetes les fotos pertinents, comencem a baixar. Aquesta vegada per la cara nord de la carena, per poder contemplar les muntanyes del pre Pirineu nevades.
I també trobar-nos alguns exemplars de pins tan solitaris com aquest.
I de baixada, alguna que altra drecera... que com he dit, la vàrem agafar sense voler...
I per acabar la caminada del dia, avui, et dedico una cançó:
Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre,
baixarem a la vall quan es faci fosc.
Vora el foc en la nit freda,
cantarem una cançó:
La, la, la, la, la, visca el dia!
la, la, la, la, la, bona nit!
baixarem a la vall quan es faci fosc.
Vora el foc en la nit freda,
cantarem una cançó:
La, la, la, la, la, visca el dia!
la, la, la, la, la, bona nit!
( ja tens una altra per cantar ;) )
