dimecres, 23 d’octubre del 2013

MATAGALLS ( CIM COMARCAL )

MATAGALLS

( Sostre Comarcal d'Osona )

19 octubre de 2013


Comencem el dia assoleiat i clar per fer un dels Sostres Comarcals "baixets" que ens queden. Aviat haurem d'emprendre el camí als més alts, aquells on el nostre esforç segur que es veurà recompensat amb unes vistes delicioses...

Aquest, sense menysprear als baixets, és un cim força assequible.
La Kminadora II va ser l'encarregada de muntar la ruta. Una ruta molt ben indicada però que calia preparar oi? no podem anar  a la mà de la sort ehh Kminadora??

És un sostre força concorregut, com vàrem poder veure en tot el camí. 
Ens vàrem trobar :

. Famílies amb nens
. Famílies sense nens
. Avis i àvies caminadores amb picnik a dalt del cim
. Nens que es negaven a seguir el seu camí
. Parelles d'enamorats
. Grups de joves poc avesats a la muntanya amb caigudes corresponents per voler lluir el que     havien aprimat el seu cul...
. Grups de joves que pujaven sense parlar ( uns 10 o 15 ), en fila índia. Feien por... No parlaven   perquè segur que passaven el rosari. A dalt del cim ens van donar un recital de cançons           religioses que donava peu a seure sobre el vèrtex i meditaaaaaaaaaar.... ohmmmmm


 No té massa misteri la ruta. Tampoc dóna peu a equivocar-se...




















Com es pot veure, Collformic estava ben concorregut a les 10 del matí.



Quin cel més fotogràfic oi?


Com ja he dit, no hi ha massa dificultat per a seguir el camí, així que tampoc cal que vagi donant explicacions per on pujar i per on no... Simplement gaudir del paissatge.


Això si, es comença pujant amunt amunt i fora!!!



Passat el primer turó, la cosa es va suavitzant...




Aquell primer turó el deixem enrera i comencem de nou una pujada.. en total en tenim 3!



I ja el tenim al fons de tot... la nostra fita del dia.



Tot i que sembla que hem arribat les dues soles... no ens deixem enganyar per la possibilitat que vàrem tenir de poder fer la foto sense ningú!!!



I buscant buscant... la placa vàrem trobar...

Ja és nostre! un altre pel record...



 Unes bones vistes per l'altra cara de la muntanya.



Aquí el nostre grupet de "predicadors" pujant la muntanya sense dir ni piu... però quan varen arribar a dalt "menudo concierto " ens varen donar!!



I si ens allunyem per anar a fer el nostre mini bermut??



I en el moment que li volia dir a la Kminadora II : mira el Turó de l'Home i les Agudes.... 

La nostra amiga... la BOIRA!!! ¬ ¬ '




I no és que no m'agradi, però el Montseny és així...

Doncs va! anem baixant baixant, que la cosa es fa més durilla del que semblava... I fent salts per les pedres com les cabretes anem a cercar una fita de terme.




Tot això hem pujat??




Doncs si. Tot això haviem pujat. I després en tocava ja baixar. Perquè les muntanyes d'aquesta Terra Nostra són així. Amb sol, pluja, vent i boira. Totes meravelloses i totes úniques a explorar.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada