TURÓ DEL GALUTXO

( Cim comarcal de la Segarra )

22 de juny de 2013

I una tarda com qualsevol, que estàs per casa i no saps què fer, pots agafar i posar-te a conduir per aquestes terres Catalanes i arribar fins la comarca de la Segarra.  I com que ja hi ets, et poses a fer el Turó del Galutxo, que no és gran cosa, però és un dels nostres comarcals.

Si dius que has fet el Galutxo, sembla com si haguessis fet un gran cim, un tuc o a saber... però no, el nostre Galutxo és un xic descafeïnat... però no per això hem de deixar de trobar l'encant de la zona.

Podem deixar el cotxe aparcat en aquesta zona on hi ha uns cartells indicadors que ens diuen que estem al Parc Eòlic de Montargull.
Carretera T-221 direcció la Panadella o direcció Aguiló, depèn d'on vinguis...

Només aparcar ja comences a veure els gegants! jo crec que és gran part de l'atractiu de la caminada ja que ens van acompanyant tota l'estona.
Amb un soroll que sembla de rentadora ( nota de l'acompanyant).

Fer una ressenya del camí seria una cosa massa fàcil, ja que tota l'estona has de seguir una pista molt ben conservada i seguir l'estela dels molins.
On hem aparcat hi ha una església romànica del segle XII que visitaré a la tornada.

 En el fons és com l'hèlix dels meus avions no?

Lost....
Ara em sortirà el John Locke i em dirà que passi a apretar els números... 
I ara que m'hi fixo... la porta estava oberta?????

 Si ens desviem una mica del camí a l'esquerra, trobarem un vèrtex geodèsic. Potser el més peculiar que m'he trobat mai.
Està al mig del camp de blat. 
Aquest cim és el Montfred. Tot i que sembli mentida que sigui un cim, però allà el tenim.

I ja només resta seguir la pista i fixar-nos que a la nostra dreta, trobarem unes fites que ens indiquen la pujada al Turó.

I avui no puc dir allò d'amunt amunt i fora! perquè si faig massa amunt potser em passo el turó sense passar pel cim i em puc passar de fer... la meva foto!!!!

Avui m'ha quedat especialment bonica la foto oi?

 I aquest és el cim. Com ja he dit abans, no té gens d'encant, i tampoc té grans vistes i si no fos per la plaqueta o per aquest pi que ens aguanta el nom, potser el passaríem de llarg.

Això si, sempre sempre acompanyats dels molins...

I ja feia dies que no podia fer una foto a la meva muntanya preferida... tot i que sigui la part del cul i com he dit , la part que els del Bages no ens agrada tant, no perdo l'oportunitat de fer-li una amb el molí.

I ja de tornada es visita Santa Fe. 

Té la porta pel costat... fet força curiós.
Per vist com estan de mal conservades les cases que l'acompanyen, l'ermita està molt ben conservada. 
Pots entrar i trobar....

 Si, si.. una nevera....
No hi ha res a dins. Dono fe que l'hem obert. Tot i que esperàvem trobar alguna cosa... i no explicaré aquí tot el que hem pensat que hi podríem cercar a dins.

I per avui poca cosa més. 
Excursió d'una horeta llarga si es vol anar parant a mirar els molins i escoltar el seu soroll.
Excursió de mitja tarda. No recomanable les hores de més calor ja que fins que no arribes al Turó no hi ha ni una ombra.

Aquí us deixo les ombres del vent.

I també el meu track ( em fa il·lusió , tot i que sigui poca cosa )

Detall curiós del molí al google maps. Aquest puntet a un costat del camp és el vèrtex del Montfred.

I ara sí, fins la propera. Fins a cercar el proper cim d'aquesta nostra Terra.

TOSSAL DE LA BALTASANA

( Cim comarcal del Baix Camp i la Conca de Barberà )

09 juny de 2013

Després d'uns dies de "descans" muntanyenc al blogg, que no és el mateix que descansar de pujar muntanyes o intents de pujar-les, avui un doble cim comarcal.

No ha estat un cap de setmana massa idoni per pujar muntanyes, ni per caminar per ciutat tot s'ha de dir, ja que el temps no ens està acompanyant massa. Sembla ser que l'estiu aquest any no es vol deixar veure. Si més no, pujar muntanyes sense massa calor també és d'agrair, però baixar-les amb pluja... també pot ser de bon agrair. És una manera diferent de viure la muntanya.

Avui doncs, un doble. Es podia haver fet una ruta una mica més llarga i possiblement més bonica, però crec que aquesta era bona per un dia com avui. Sense masses ganes de sol i amb moltes de pluja.

La ruta es comença a Prades. No l'he visitat perquè quan he acabat de fer el cim plovia força i la gana, apretava!

Durant tota la pujada al Tossal, es segueix el GR171. No hi ha pèrdua. Aquest GR deu fer poquet que l'han "repintat" ja que les marques eren força noves i molt vistoses.

Es deixa el cotxe a l'entrada del poble, o la sortida ( direcció Vilanova de Prades ). Ja a la carretera es poden veure les marques del GR.

Tot comença força tranquil·let. Per una pineda  molt agradable. El camí es va fent cada vegada més estret. 

Em sembla molt curiós i fins i tot estic molt intrigada en saber perquè hi ha tanta quantitat de pins caiguts. La majoria dels que he trobat, són caiguts de sota arrel. I no són pas pins vells que caiguin per la seva edat i tampoc val a dir que és degut a les nevades d'aquest darrer hivern, perquè he vist pins que fa temps que estan a terra...

No sé on podria satisfer la meva curiositat¿?

A vegades el corriol es transforma en una pista americana. Els pots passar per sobre fent cabrioles o els pots passar per sota. 

 Caminar també dóna lloc a fer fotos artístiques oi?

 I després de no més de 45 minuts caminant per aquest bosc caigut ( com jo l'he batejat ), arribes a un trencall molt ben indicat. 

Aquí arribes al punt de posar fortes les cames i amunt amunt!!!

En aquesta serra hi ha moltes rutes per fer. Totes elles molt ben indicades. Tot i això només m'he trobat un home. Suposo que era el dia que no convidava a perdre's per les muntanyes.

 I després de l'amunt amunt i fora! seguint tota l'estona, encara, el GR marcat, arribes al cim!!

 Només arribar al cim trobes un penell amb la placa dels sostres comarcal al peu.

I com no, sense perdre temps. Foto!!! ja en tenim un altre.

També hi ha un vèrtex i una taula d'orientació molt maca.
És una roda de molí. Una donació a l'escola de lectura de Reus.
Curiós que l'hagin posat alla oi?

 És molt maca aquesta taula. I el fet que sigui "reciclada" la fa encara més interessant.

 Les vistes des del cim són molt àmplies. Tot i que el dia no convidava estar-s'hi massa estona a dalt, ja que bufava força l'aire i començava a plovisquejar un xic.

 Aquest fort vent el tenen ben aprofitat en aquestes contrades. Es poden veure un munt de molins de vent. 
Dir molins aquests grans pals amb aquestes grans pales fa com respecte. Sembla que en qualsevol moment El Quixot pugui sortir de sota i amb la seva llança et doni un cop al cap i et digui: "Estos si que són gigantes y no los que yo me imaginaba. Estos son gigantes de hacer dinero!!"

 Al cim també ens trobem aquesta mena de caseta amb antenes, higròmetres i més aparells per mesurar. 
Lletja. Molt lletja. I fa perdre l'encant del Tossal...

El camí de tornada, ja que he fet una ruta circular, comença darrera aquesta casa lletja.
Baixant per un camí mig asfaltat i sense cap pèrdua.

 Vas baixant i segueixes sempre tots els trencalls que et trobes a mà dreta.

Primer cap a la font d'en Vives i després cap a la cova del Pere.

Com ja he dit abans, hi ha molts camins i tots ben indicats.

I seguint aquest camí, i sense pluja segur que el frueixis més que jo, arribes a una àrea de picnic. No té massa vistes i tampoc he trobat que hi hagi cap font, però bé, suposo que per a la gent de les contrades hi deuen trobar el seu què. És més, les taules no estan sota les ombres...

Va, prou de criticar els espais de lleure. Només resta dir que és una excursió fàcil. Amb un parell d'horetes la tens feta des de Prades.

És per aquelles tardes que no saps què fer i "t'acostes" a Prades... ( sempre i quan et quedi més aprop que a mi clar).

Un altre a la meva història. Una altra per la meva memòria. Una altra de la nostra Terra.


Ah! avui us deixo un regalet ;)

El meu track ( que professional m'estic tornant!!!)