TOSSAL DE LA BALTASANA

( Cim comarcal del Baix Camp i la Conca de Barberà )

09 juny de 2013

Després d'uns dies de "descans" muntanyenc al blogg, que no és el mateix que descansar de pujar muntanyes o intents de pujar-les, avui un doble cim comarcal.

No ha estat un cap de setmana massa idoni per pujar muntanyes, ni per caminar per ciutat tot s'ha de dir, ja que el temps no ens està acompanyant massa. Sembla ser que l'estiu aquest any no es vol deixar veure. Si més no, pujar muntanyes sense massa calor també és d'agrair, però baixar-les amb pluja... també pot ser de bon agrair. És una manera diferent de viure la muntanya.

Avui doncs, un doble. Es podia haver fet una ruta una mica més llarga i possiblement més bonica, però crec que aquesta era bona per un dia com avui. Sense masses ganes de sol i amb moltes de pluja.

La ruta es comença a Prades. No l'he visitat perquè quan he acabat de fer el cim plovia força i la gana, apretava!

Durant tota la pujada al Tossal, es segueix el GR171. No hi ha pèrdua. Aquest GR deu fer poquet que l'han "repintat" ja que les marques eren força noves i molt vistoses.

Es deixa el cotxe a l'entrada del poble, o la sortida ( direcció Vilanova de Prades ). Ja a la carretera es poden veure les marques del GR.

Tot comença força tranquil·let. Per una pineda  molt agradable. El camí es va fent cada vegada més estret. 

Em sembla molt curiós i fins i tot estic molt intrigada en saber perquè hi ha tanta quantitat de pins caiguts. La majoria dels que he trobat, són caiguts de sota arrel. I no són pas pins vells que caiguin per la seva edat i tampoc val a dir que és degut a les nevades d'aquest darrer hivern, perquè he vist pins que fa temps que estan a terra...

No sé on podria satisfer la meva curiositat¿?

A vegades el corriol es transforma en una pista americana. Els pots passar per sobre fent cabrioles o els pots passar per sota. 

 Caminar també dóna lloc a fer fotos artístiques oi?

 I després de no més de 45 minuts caminant per aquest bosc caigut ( com jo l'he batejat ), arribes a un trencall molt ben indicat. 

Aquí arribes al punt de posar fortes les cames i amunt amunt!!!

En aquesta serra hi ha moltes rutes per fer. Totes elles molt ben indicades. Tot i això només m'he trobat un home. Suposo que era el dia que no convidava a perdre's per les muntanyes.

 I després de l'amunt amunt i fora! seguint tota l'estona, encara, el GR marcat, arribes al cim!!

 Només arribar al cim trobes un penell amb la placa dels sostres comarcal al peu.

I com no, sense perdre temps. Foto!!! ja en tenim un altre.

També hi ha un vèrtex i una taula d'orientació molt maca.
És una roda de molí. Una donació a l'escola de lectura de Reus.
Curiós que l'hagin posat alla oi?

 És molt maca aquesta taula. I el fet que sigui "reciclada" la fa encara més interessant.

 Les vistes des del cim són molt àmplies. Tot i que el dia no convidava estar-s'hi massa estona a dalt, ja que bufava força l'aire i començava a plovisquejar un xic.

 Aquest fort vent el tenen ben aprofitat en aquestes contrades. Es poden veure un munt de molins de vent. 
Dir molins aquests grans pals amb aquestes grans pales fa com respecte. Sembla que en qualsevol moment El Quixot pugui sortir de sota i amb la seva llança et doni un cop al cap i et digui: "Estos si que són gigantes y no los que yo me imaginaba. Estos son gigantes de hacer dinero!!"

 Al cim també ens trobem aquesta mena de caseta amb antenes, higròmetres i més aparells per mesurar. 
Lletja. Molt lletja. I fa perdre l'encant del Tossal...

El camí de tornada, ja que he fet una ruta circular, comença darrera aquesta casa lletja.
Baixant per un camí mig asfaltat i sense cap pèrdua.

 Vas baixant i segueixes sempre tots els trencalls que et trobes a mà dreta.

Primer cap a la font d'en Vives i després cap a la cova del Pere.

Com ja he dit abans, hi ha molts camins i tots ben indicats.

I seguint aquest camí, i sense pluja segur que el frueixis més que jo, arribes a una àrea de picnic. No té massa vistes i tampoc he trobat que hi hagi cap font, però bé, suposo que per a la gent de les contrades hi deuen trobar el seu què. És més, les taules no estan sota les ombres...

Va, prou de criticar els espais de lleure. Només resta dir que és una excursió fàcil. Amb un parell d'horetes la tens feta des de Prades.

És per aquelles tardes que no saps què fer i "t'acostes" a Prades... ( sempre i quan et quedi més aprop que a mi clar).

Un altre a la meva història. Una altra per la meva memòria. Una altra de la nostra Terra.


Ah! avui us deixo un regalet ;)

El meu track ( que professional m'estic tornant!!!)