MATAGALLS ( CIM COMARCAL )

MATAGALLS

( Sostre Comarcal d'Osona )

19 octubre de 2013


Comencem el dia assoleiat i clar per fer un dels Sostres Comarcals "baixets" que ens queden. Aviat haurem d'emprendre el camí als més alts, aquells on el nostre esforç segur que es veurà recompensat amb unes vistes delicioses...

Aquest, sense menysprear als baixets, és un cim força assequible.
La Kminadora II va ser l'encarregada de muntar la ruta. Una ruta molt ben indicada però que calia preparar oi? no podem anar  a la mà de la sort ehh Kminadora??

És un sostre força concorregut, com vàrem poder veure en tot el camí. 
Ens vàrem trobar :

. Famílies amb nens
. Famílies sense nens
. Avis i àvies caminadores amb picnik a dalt del cim
. Nens que es negaven a seguir el seu camí
. Parelles d'enamorats
. Grups de joves poc avesats a la muntanya amb caigudes corresponents per voler lluir el que     havien aprimat el seu cul...
. Grups de joves que pujaven sense parlar ( uns 10 o 15 ), en fila índia. Feien por... No parlaven   perquè segur que passaven el rosari. A dalt del cim ens van donar un recital de cançons           religioses que donava peu a seure sobre el vèrtex i meditaaaaaaaaaar.... ohmmmmm

 No té massa misteri la ruta. Tampoc dóna peu a equivocar-se...




















Com es pot veure, Collformic estava ben concorregut a les 10 del matí.

Quin cel més fotogràfic oi?

Com ja he dit, no hi ha massa dificultat per a seguir el camí, així que tampoc cal que vagi donant explicacions per on pujar i per on no... Simplement gaudir del paissatge.

Això si, es comença pujant amunt amunt i fora!!!

Passat el primer turó, la cosa es va suavitzant...

Aquell primer turó el deixem enrera i comencem de nou una pujada.. en total en tenim 3!

I ja el tenim al fons de tot... la nostra fita del dia.

Tot i que sembla que hem arribat les dues soles... no ens deixem enganyar per la possibilitat que vàrem tenir de poder fer la foto sense ningú!!!

I buscant buscant... la placa vàrem trobar...

Ja és nostre! un altre pel record...

 Unes bones vistes per l'altra cara de la muntanya.

Aquí el nostre grupet de "predicadors" pujant la muntanya sense dir ni piu... però quan varen arribar a dalt "menudo concierto " ens varen donar!!

I si ens allunyem per anar a fer el nostre mini bermut??

I en el moment que li volia dir a la Kminadora II : mira el Turó de l'Home i les Agudes.... 

La nostra amiga... la BOIRA!!! ¬ ¬ '

I no és que no m'agradi, però el Montseny és així...

Doncs va! anem baixant baixant, que la cosa es fa més durilla del que semblava... I fent salts per les pedres com les cabretes anem a cercar una fita de terme.

Tot això hem pujat??

Doncs si. Tot això haviem pujat. I després en tocava ja baixar. Perquè les muntanyes d'aquesta Terra Nostra són així. Amb sol, pluja, vent i boira. Totes meravelloses i totes úniques a explorar.

TURÓ D'EN VIVES ( CIM COMARCAL ) I TURÓ GROS ( CIM EMBLEMÀTIC )

TURÓ D'EN VIVES

( Sostre Comarcal del Maresme )

TURÓ GROS 

( 100 Cims emblemàtics )

12 octubre de 2013

Començarem aquesta excursió des de Sant Martí del Montnegre. Hi arribarem des de Sant Celoni, passat els bombers hi ha un trencall a mà dreta que va als Boscos del Montnegre.

Feia una setmana que ja havia anat a explorar la ruta amb un altre kminador. Una sortida molt personal, per parlar i arreglar el món. Intern això si.

Aquest dia, vaig anar amb la kminadora II.

És una ruta força llarga però molt maca la veritat. Jo la vaig planejar a l'inrevés de totes les que havia vist abans d'altres kminadors que l'havien fet. Crec que la que jo vaig plantejar no es fa tan pesada.

Com ja he dit començarem des de St. Martí on hi ha un pàrquing per a cotxes força gran.

Aquí ens trobarem amb aquest cartell que ens indica per a fer una bona ruta, que és la que nosaltres seguirem exceptuant que farem també el cim comarcal. Així doncs serà una ruta molt fàcil de seguir, gràcies als mil indicadors i només caldrà estar atents al trencall cap al Turó d'en Vives.

 Seguirem tota l'estona les marques blanques i verdes SL-C103.

També seguirem al mateix temps el GR-5.

 El camí és molt molt agradable. Sempre acompanyades de la tardor per a tot arreu.
Castanyers, faigs, arboç...

Com ja he dit és ben fàcil de seguir. A tot arreu ens anirem trobant indicadors. 

Tot i estar indicada la ruta amb els panells informatius... m'encanten les marques del GR...

Ahhh i aquesta tardor que seria sense bolets!!!

Després d'una bona pujadeta, ens trobem aquest.... 

Què és?? 

. Un cim?
. Un santuari?
. Un ciclista avorrit??










Total, són els pessebres més... més què?? Frik?

Va, anem tirant. Que ens trobarem amb el roure gros... preciós!!

Un cop passat el Roure, en uns minuts trobarem el trencall que hem d'anar alerta per a poder començar el camí fins el Turó d'en Vives.

Hem de deixar per un parell de km el camí marcat com a blanc i verd i seguir el GR 5.

Fàcil oi?? doncs anem cap al Turó!!!

Sempre en direcció recta. Arribarem a un trencall amb tres opcions. Nosaltres la del mig. 
Apa que ja queda poc!!!

I quan portem una estona caminant en aquesta direcció ens trobem una baixada. I Alerta amb ella perquè a mà esquerra... un cartellet que ens indica el Turó!!!

L'hem trobat ehhh... tot s'ha de dir que teníem un xic d'insertesa durant una estona. Ens deia que havíem de tirar a l'esquerra i només hi havia un barranc. Però no vàrem comptar que es preveia un canvia de vessant... aisss quines kminadores més... més... bé. Que som les més!!!

I re... seguim unes quantes fites i amunt amunt!!! ( bé no massa, però queda bé posar-ho ehh )




I també seguirem antigues fites de terme. M'agraden!!



















Turó d'en Vives!!!!

Ohhh si si que maco ehh...( modo irònic off ).

Però no passa res. 

Per molt maco, o molt lleig que sigui... el que compta és fer-lo amb bona kompanyia... 

Ja és nostre! ja en tenim un altre.

Ara només resta tornar. Tornar un altre cop a retrobar el camí anterior.

Ara farem cap fins el Turó Gros. És un dels 100 cims emblemàtics ehh. Mira tu per on en farem dos en un ;)

 Sense massa "encant". Volíem pujar però hi ha un candau que tanca la porta... llàstima perquè segur que hi ha bones vistes.




























Aquesta ruta és molt maca, però li falta una cosa. Les vistes. En tot el camí anem rodejats pel bosc i no podem apreciar el nostre entorn.

Ara ja podem anar fent cap a Santa Maria. De sants va el dia ;)

Tota bonica ella.

Acompanyada del Roure de Santa Maria.

En tenen un esqueix plantat a veure si algun dia , que nosaltres ja no veurem, arriba a ser tan impresionant com el seu pare o mare..

 

I ara ja, només ens resta tornar cap a Sant Martí.

Ens queda una bona estona, però l'anirem passant collint castanyes, o també jugant amb elles a xutar-les. 
Menjant cireretes d'arboç, que estan boníssimes!!!  són com una explosió a la boca...
També trobant alguna font i forns de carbó antics.

A mig camí arribem a l'Alzina grossa de can Preses.

 Si mirem al fons, veurem la torre del Turó Gros.... allà a dalt hem estat!!!

I per aquest camí de tornada si que podem apreciar una mica més el nostre entorn.

Ara que el Turó de l'Home està més destapat se li pot fer una bona fotografia. Ah i també les Agudes. Avui si que es poden veure bé. 
Recordem el dia que hi vàrem pujar, com ens les vàrem veure per baixar! Allò semblava Mordor de la boira que hi havia!

I només resta arribar al cotxe. Menjar-nos l'entrepà com si no haguéssim menjat en una setmana i per què no, anar a fer un cacaolat calent o natural al bar de l'Avet Blau, al costat de la font de Passavets, camí per pujar al Turó de l'Home.

I si, per què no, fer uns quants quilòmetres més per fer una gran volta per arribar a casa, però sempre amb aquella satisfacció d'haver descobert aquesta Terra nostra.