PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES ( CIM COMARCAL )

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES

( Sostre comarcal dels Solsonès )

-Amb raquetes-

19 gener 2014

I si el cap de setmana comença al revés? quan tu vols fer una cosa el dissabte l'acabes fent el diumenge i amb els resultats multiplicats per mil molt millor?

Doncs apuntat el Pedró aquest diumenge.

Magnífica nevada va caure el dissabte dia 18 de gener. Allò no era nevar, era... nevar elevat a infinit!

Ja deien que plouria, però tant? bé la pluja a 0ºC = neu.

El resultat?

 Dissabte nevat congelat i diumenge serè!

Ais el que fan els bons conductors eh Fision... Si no hagués estat per tu jo encara estaria a mitja baixada aquella... res res la neu i els cotxes no són lo meu.





























Comencem a caminar no?

Deixem el cotxe al parking de l'Estivella ( Estació d'esquí Port del Comte ). 
Podem triar més d'una ruta per pujar al Pedró, però nosaltres que som així de pros, hem triat la més difícil... 
No sé si difícil és la paraula, perquè és tot amunt amunt, és la més curta i la més directa. Són uns 7 km pujada i baixada i el desnivell és considerable, considerable que no el notes fins que no baixes. 

Aquesta és la ruta que vàrem fer nosaltres segons el meu track.

Aquesta és la ruta que surt a la pàgina web de les pistes del Port del Comte.
No sé pas com deu estar feta aquesta ruta, però nosaltres vàrem seguir els camins ja indicats amb els homes de negre i també les senyals que hi havia als arbres...

La ruta està semi indicada amb aquests homes de color negre. Dic semi, perquè arriba un moment que no hi ha més homes. Només hi ha neu per a tot arreu i has de seguir les petjades dels altres raquetistes o esquiadors que han deixat al seu pas.

També hi ha algunes cintes penjades dels arbres que ens podem servir de guia.

Avui no tinc GR ni PR ni pedretes de colors, ni estrelles blaves ni fites per guiar-me. 

I apa! comencem a caminar o com es digui anar amb raquetes per les pistes d'esquí. Aviat però ens desviarem i pujarem pel que podem considerar un corriol nevat.

El dia ha començat, i també ha acabat genial.
Bona temperatura, no massa sol, però la neu... la neu ha estat impresionant!

Detall dels corriols que hem de seguir.
I amunt amunt... sense descans de pujada..

Prat de les Bacies ( 2.000 m)

Corriols de raquetes i esquís.

Quan hem fet el primer cim, de cop comences a veure el Pedró.

Ostres! estem a 2342m, Tossa de les Comtesses,  i trobem una concentració de gent! Tota aquesta gent està al cim?
Doncs si.
Allà anem no?

Per pujar al cim hem d'anar a cercar el corriol nevat més... com ho diria... menys "empinat"?

No hi ha problema. Ho superarem. Tot i que hi ha hagut algun moment de : jo em quedo aquí i no segueixo ( les botes de neu no m'han ajudat massa avui ).

Però ho hem aconseguit !!!
Ja en tenim un altre! i aquest és força especial. És blanc!
No trobàvem la placa. Mira que tanta gent al cim i no hi havia cap comarcalero eh.

Hem tingut que "desenterrar" la placa de sota el gel i la neu. 
Potser si que tens raó que hem de comprar la pala plegable eh.

Han muntat un munt de fotos amb tots els cims. No sé si fa massa que ho han fet això perquè de totes les ressenyes que havia vist no havia pogut veure aquestes plaques.

De cop i volta no ha quedat ningú al cim.
Bé si, dos mossos d'esquadra que també han pujat amb esquís. No sé pas que hi feiem allà dalt, els malos no pugen tan amunt!!

I com que començava a nevar... hem fet les fotos de rigor i cap avall!

Ara si que he practicat el meu free styler baixada de raketes modo on! amb caiguda inclosa, però és que hi havia tal quantitat de neu que ens arribava fins prop del genoll.

I poca cosa més de la ruta. Tot i que ha estat un cap de setmana immens...

Recomanable 100% pujar amb raquetes. Això si, prepareu les cames!

I us deixo amb la banda sonora del cap de setmana.

http://www.youtube.com/watch?v=QMPi18N2Kjc

Tot i que no és la que jo volia posar, però no l'he trobat.

Busqueu : Amic de l'àlbum Insinuacions  d'Èric Vinaixa ( aquesta és per a tu ).

PUNTAL DELS ESCAMBRONS ( CIM COMARCAL )

PUNTAL DELS ESCAMBRONS

( Sostre comarcal del Segrià )

11 gener de 2014

Avui podríem titular aquesta entra de blogg com : 

     

                     - IMAGINA'T EL QUE HI HA DARRERA LA BOIRA

     

                    - CIM COMARCAL DEL : JA HEM ARRIBAT????

Tria el que més t'agradi. Tots dos títols són ben aptes per la caminada d'avui.Molt ben  aprofitada ehh, que no vol dir que no veure més que molins de vent en tot el camí no haguem fet camí suficient per posar-se al dia de totes les històries viscudes i passades, imaginar-nos el que hi ha darrera la boira i fins i tot anar de rebaixes a per unes botes per a la kminadora... coses de dones com dirien els homes, però kminada ben aprofitada.

Ja en tinc un altre al sac. Cada cop en queden menys i per casualitat són cada cop més alts...

Sortirem del poble d'Almatret. Pots deixar el cotxe al costat de les escoles. Hi ha lloc de sobres. És un poble semi-fantasma, si més no aquest matí. No corria ni una ànima. Només el mercadillo de les calces i bates de iaies a la plaça del poble.

Haurem de seguir tota l'estona el GR 99. Són els camins naturals de l'Ebre.

El GR ve marcat per aquests palitos tota l'estona.

També trobarem aquests cartells informatius però qui els deuria posar en el seu moment jo crec que duia dues birres de més, perquè estan tots molt torts!!! i sort que alguns d'ells on indica no hi ha sortida que sino donaria peu a fer camins erronis.

Sortida del poble cap als miradors.

Aquesta sortida d'avui tota l'estona l'hem fet per pista sense asfaltar. Un camí molt molt planer apte per a tots els públics.

Marques del GR a tot arreu, fins i tot a les parets de les centrals elèctriques que ens hem anat trobant tot el camí, ja que hi ha un parc de molins de vent.

I com ja ens ha passat en dues kminades més, ens trobarem les nostres súper rentadores. Aquesta vegada no estaven en funcionament.
Aquests molins són diferents als altres. Tenen l'estructura ( el peu ) de formigó. No són metàl.lics com els que havíem vist en altres kminades. Són més grossos i més baixets.
Total que farem un màster en molins. Ja ho veureu.

Primera part del títol del blogg: Heu vist quina vistes que hi ha avui? un dia clar i assoleiat!
Hi ha un molí de vent. És com una foto d'aquelles de :
TU QUÈ HI VEUS?

Anem bé. Puntal dels Escambrons
No faré comentari del nom. Ja he dit moltes vegades que avui anava a fer el puntal dels kbrons.

A falta de bones vistes faré fotos dels cartells.

Aquest és el primer mirador de Riba-Roja. Llàstima que no hem vist ni la Riba ni si era Roja...

Arribats aquest punt, podem agafar aquest mini corriol que ens portarà ... bé, ens portarà a guanyar una mini pujadeta de res...
Però l'hem agafat ehh. Tot sigui per fer una mica de muntanyeta.

Hi ha una fita posadeta ben mona ella. Tot i que hauria de dir amb algú que les fites es posen al començament dels corriols... no quan ja han començat... però és una fita molt molt mona.

Detall del mini corriol.

I res, anar fent. Anar trobant més cartells i camí del mirador de la presa.

Algunes construccions abandonades pel camí.

Estan o no estan tortes?? tortes i mal posades...

I de cop i volta, sense voler, et trobes el senyal de mirador de la presa...

I sense voler de cop et trobes el segon títol del blogg d'avui : JA HEM ARRIBAT??

Doncs sí. Ja hem arribat. Has vist quin cim més maco? i alt ehhh.
El cim no. El vèrtex!!

Però què importa que siguin alts, baixos, difícils o molt molt fàcils. Que tinguis bones o males vistes. 
Són els nostres cims i el que importa és fer-los amb il.lusió ( je je ) i amb bona companyia.

Mirador de la presa... 
Ho sento. És el que té el temps de la província de Lleida. Que hi ha dies que no veuen el sol ni en pintura.. I avui, ens ha tocat un d'aquests dies de les pintures, dic del sol, que no hi és.

Així que : IMAGINA'T EL QUE TU VULGUIS DARRERA D'AQUESTA BOIRA!! 
És com un joc per a nens.
Tu t'imagines el pantà de Riba- Roja.
Tu t'imagines la central d'Ascó.
Tu t'imagines els boscos.
Tu t'imagines el que més et faci gràcia, que nosaltres vindrem un altre dia a bufar la boira.

TOSSETA RASA ( CIM COMARCAL )

 TOSSETA RASA

( Sostre Comarcal de la Terra Alta )

5 gener de 2014


Comencem l'any i tornem de nou als nostres cims. Aquesta vegada ens toca anar a la Terra Alta, que per mi, em queda molt molt baixa... des del centre de Catalunya baixar fins aquestes terres és tot un bon camí, tot i que val la pena tornar als Ports.... tot sigui per les seves muntanyes, la seva terra i la seva gent.

Aquesta vegada, farem nit a l'Hostal Pous de la Neu. 100% recomanable. És un lloc encantador on poder fer nit, dia i tot el que us vingui de gust, és clar. 
Així que la ruta la podem començar des d'aquí mateix ja que està al costat del Refugi del Caro.

Us deixo la pàgina web de l'Hostal : http://www.pousdelaneu.es/
Que consti que no hi tenim comissió, però ens va agradar molt.

Avui fem la Tosseta Rasa. Serà una ruta d'anar i tornar pel mateix lloc. Volia fer una circular però marxava massa lluny i sort que no la vaig fer perquè aquesta ja va ser prou...llarga? 

Deixo el mapa de la ruta, que és molt fàcil tot i que hi ha un error en els mapes del ICC. El GR7 no passa per l'esquerra del Mas Soldevila, sino que passa per la dreta del mateix. Així que alerta en aquest punt per no anar a cercar un altre cim.

Des del Refugi del Caro fins la Tosseta, vàrem trigar unes dues hores. Sempre pel GR7, com he dit, fins al costat del Mas Soldevila. Aquí buscarem el millor camí per arribar al cim.

Comencem a caminar per plaent corriol de baixada.

Allò que vas començant i penses : que bé començar en baixada, però quan portes un xic caminant... ja em va començar a remoure el pensament. Això ho hauré de fer de tornda... 

El dia es preveia molt bo. Ja per la meteorologia tant per la companyia. Caminar pels Ports és tot un plaer. Sembla que estiguis a l'alta muntanya, però només que gires el cap pots veure el Delta de l'Ebre que t'abraça amb els seus arrossars i et convida a quedar-te bocabadat amb les seves formes curioses, tant per la muntanya com per la seva línia de costa.

Un cop feta la baixada ( uns 15minuts ), arribem a una urbanització, la del Mascar. Aquí hem d'agafar la pista de terra que va prou planera per tot un pinar molt agradable de caminar.

Anem trobant xalets per aquí i per allà enmig del bosc. La majoria mig abandonats o això sembla.

El camí que anem fent, a banda de ser un GR també és l'anoment camí dels Estels del Sud.

Tota l'estona anem trobant compartint amb les marques del GR uns estels. 
http://www.estelsdelsud.com/cat4.html

I també anem tota l'estona compartint la flora dels indrets. El boix grèvol ens va robar el cor. En vàrem trobar de moltes mides i formacions.

També anem compartint tota l'estona el Caro a les nostres esquenes.

En una hora, sense comptar les nostres parades per anar fent fotos a tot arreu, arribem al final de la pista per a nosaltres. Hem d'agafar un corriol a l'esquerra, molt ben indicat.
S'ha de dir que aquesta ruta està molt molt ben indicada i sembla ser que el GR està repintat de fa poc. És impossible de perdre'ns. 
Aquesta la catalogarem com a fàcil de seguir ( aquesta és fàcil Fision... ).

 El camí comença a pujar sense descans durant força estona fins arribar al Coll de Llinars.

Aquesta és la vista d'on venim. 
Però on anem? encara no podem divisar la nostra fita del dia.

Curioses formes fal·liformes... 

Arribada al Coll. Sembla ser que aquesta nit passada ha nevat un xic en aquesta zona...

Un cop arribats al coll, comencem la baixada i arribem als plans del Llinars. I són ben ben plans i molt agradables de caminar.
En aquesta zona comencem a escoltar els gossos dels caçadors. No em fan massa gràcia, però què hi farem. Haurem de compartir el bosc amb gent que guanya punts per matar animals... i no, no ho sabia Fision que això anava així...

I passat els plans, comencem la darrera pujada del dia fins la nostra gran fita.
En aquesta zona, sense massa vegetació ( arbres ), seguim el corriol molt ben definit. Amb un munt de senyals al terra i fins i tot senyals com cartellets amb les marques del GR.

Recordeu aquella sèrie de riure que deia: Siga la línea roja? doncs aquí anem seguint pel terra les marques vermelles i blanques!

Fins que arribem al Mas Soldevila. Aquí anem alerta, ja que el GR segons els ICC diu que rodeja el mas per la dreta... i nosaltres pensant això volíem buscar el cim darrera el mas...i no pas!
Hem de seguir un xic més el GR fins a topar-nos amb el cim davant mateix.

Has vist com es veu el Delta?
Tampoc ens podem parar massa a observar res. Aquí dalt l'aire pica fort, però fort fort!
Ja havien dit que hi hauria ventades fortes però jo mai havia estat en un lloc amb tant de vent. Fins i tot tenia dificultats per poder avançar amb facilitat. Gràcies per la teva ajuda...

I aquí arriba el nostre cim. S'ha de buscar la millor ruta per arribar-hi. És ben fàcil de trobar, ja que com diu el nom, és una Tosseta Rasa, sense res al cim.

I dalt del cim només hi ha una fita de terme i...

 La nostra placa!
Em sembla que mai havia anat tant ràpid a fer la foto de rigor. Amb la ventada que feia tot just em podia aguantar d'empeus...

 I el Caro davant nostre...

I sense perdre ni un segon més, comencem a baixar del cim i desfer el camí. 
Ara si, amb una mica més de pressa. Potser pel vent que ens empeny a que baixem ràpid de la Tosseta, potser per la gana que començava a picar també com el vent o les ganes de seguir planejant altres fites i altres cim a fer junts.

Deixo com a testimoni, per veure que tot això abans era mar, una pedra amb uns fòssils.

Gràcies per aquest cap de setmana. Seguirem descobrint aquesta Catalunya nostra.