TOSSETA RASA
( Sostre Comarcal de la Terra Alta )
5 gener de 2014
Comencem l'any i tornem de nou als nostres cims. Aquesta vegada ens toca anar a la Terra Alta, que per mi, em queda molt molt baixa... des del centre de Catalunya baixar fins aquestes terres és tot un bon camí, tot i que val la pena tornar als Ports.... tot sigui per les seves muntanyes, la seva terra i la seva gent.
Aquesta vegada, farem nit a l'Hostal Pous de la Neu. 100% recomanable. És un lloc encantador on poder fer nit, dia i tot el que us vingui de gust, és clar.
Així que la ruta la podem començar des d'aquí mateix ja que està al costat del Refugi del Caro.
Us deixo la pàgina web de l'Hostal : http://www.pousdelaneu.es/
Que consti que no hi tenim comissió, però ens va agradar molt.
Avui fem la Tosseta Rasa. Serà una ruta d'anar i tornar pel mateix lloc. Volia fer una circular però marxava massa lluny i sort que no la vaig fer perquè aquesta ja va ser prou...llarga?
Deixo el mapa de la ruta, que és molt fàcil tot i que hi ha un error en els mapes del ICC. El GR7 no passa per l'esquerra del Mas Soldevila, sino que passa per la dreta del mateix. Així que alerta en aquest punt per no anar a cercar un altre cim.
Des del Refugi del Caro fins la Tosseta, vàrem trigar unes dues hores. Sempre pel GR7, com he dit, fins al costat del Mas Soldevila. Aquí buscarem el millor camí per arribar al cim.
Comencem a caminar per plaent corriol de baixada.
Allò que vas començant i penses : que bé començar en baixada, però quan portes un xic caminant... ja em va començar a remoure el pensament. Això ho hauré de fer de tornda...
El dia es preveia molt bo. Ja per la meteorologia tant per la companyia. Caminar pels Ports és tot un plaer. Sembla que estiguis a l'alta muntanya, però només que gires el cap pots veure el Delta de l'Ebre que t'abraça amb els seus arrossars i et convida a quedar-te bocabadat amb les seves formes curioses, tant per la muntanya com per la seva línia de costa.
Un cop feta la baixada ( uns 15minuts ), arribem a una urbanització, la del Mascar. Aquí hem d'agafar la pista de terra que va prou planera per tot un pinar molt agradable de caminar.
Anem trobant xalets per aquí i per allà enmig del bosc. La majoria mig abandonats o això sembla.
El camí que anem fent, a banda de ser un GR també és l'anoment camí dels Estels del Sud.
Tota l'estona anem trobant compartint amb les marques del GR uns estels.
http://www.estelsdelsud.com/cat4.html
I també anem tota l'estona compartint la flora dels indrets. El boix grèvol ens va robar el cor. En vàrem trobar de moltes mides i formacions.
També anem compartint tota l'estona el Caro a les nostres esquenes.
En una hora, sense comptar les nostres parades per anar fent fotos a tot arreu, arribem al final de la pista per a nosaltres. Hem d'agafar un corriol a l'esquerra, molt ben indicat.
S'ha de dir que aquesta ruta està molt molt ben indicada i sembla ser que el GR està repintat de fa poc. És impossible de perdre'ns.
Aquesta la catalogarem com a fàcil de seguir ( aquesta és fàcil Fision... ).
Aquesta és la vista d'on venim.
Però on anem? encara no podem divisar la nostra fita del dia.
Curioses formes fal·liformes...
Arribada al Coll. Sembla ser que aquesta nit passada ha nevat un xic en aquesta zona...
Un cop arribats al coll, comencem la baixada i arribem als plans del Llinars. I són ben ben plans i molt agradables de caminar.
En aquesta zona comencem a escoltar els gossos dels caçadors. No em fan massa gràcia, però què hi farem. Haurem de compartir el bosc amb gent que guanya punts per matar animals... i no, no ho sabia Fision que això anava així...
I passat els plans, comencem la darrera pujada del dia fins la nostra gran fita.
En aquesta zona, sense massa vegetació ( arbres ), seguim el corriol molt ben definit. Amb un munt de senyals al terra i fins i tot senyals com cartellets amb les marques del GR.
Recordeu aquella sèrie de riure que deia: Siga la línea roja? doncs aquí anem seguint pel terra les marques vermelles i blanques!
Fins que arribem al Mas Soldevila. Aquí anem alerta, ja que el GR segons els ICC diu que rodeja el mas per la dreta... i nosaltres pensant això volíem buscar el cim darrera el mas...i no pas!
Hem de seguir un xic més el GR fins a topar-nos amb el cim davant mateix.
Has vist com es veu el Delta?
Tampoc ens podem parar massa a observar res. Aquí dalt l'aire pica fort, però fort fort!
Ja havien dit que hi hauria ventades fortes però jo mai havia estat en un lloc amb tant de vent. Fins i tot tenia dificultats per poder avançar amb facilitat. Gràcies per la teva ajuda...
I aquí arriba el nostre cim. S'ha de buscar la millor ruta per arribar-hi. És ben fàcil de trobar, ja que com diu el nom, és una Tosseta Rasa, sense res al cim.
I dalt del cim només hi ha una fita de terme i...
La nostra placa!Em sembla que mai havia anat tant ràpid a fer la foto de rigor. Amb la ventada que feia tot just em podia aguantar d'empeus...
I sense perdre ni un segon més, comencem a baixar del cim i desfer el camí.
Ara si, amb una mica més de pressa. Potser pel vent que ens empeny a que baixem ràpid de la Tosseta, potser per la gana que començava a picar també com el vent o les ganes de seguir planejant altres fites i altres cim a fer junts.
Deixo com a testimoni, per veure que tot això abans era mar, una pedra amb uns fòssils.
Gràcies per aquest cap de setmana. Seguirem descobrint aquesta Catalunya nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada