TOSSAL DE LA TORRETA ( CIM COMARCAL ) I TOSSAL DE MIRAPALLARS ( 100 CIMS EMBLEMÀTICS )

TOSSAL DE LA TORRETA

( Sostre comarcal de la Noguera )

15 febrer de 2014

Si volem aprofitar els caps de setmana, els haurem de duplicar. Això vol dir que hem de fer un 2x1 en algunes activitats. Així doncs ens vàrem disposar a fer dues sortides. Una dissabte i una altra diumenge.

Començarem a fer un cimet comarcal. Ja ens en queden poquets d'aquests considerats "baixos". Tots els que van quedant ja tenen neu hores d'ara... bé això de baix i neu no és incompatible... ja veurem com va acabar la nostra història.

Et confies que un de mil i algo metres pot ser fàcil, però si comencem a trobar inclemències meteorològiques pel mig, pot acabar sent una ascensió de les més divertides i alhora d'aquelles que dius : seguim o què?

Deixarem el cotxe a l'Hostal Roig. Bé d'hostal en té ben poc. Bé, primer hem d'arribar a Vilanova de Meià i seguir la carretera en direcció a les nombroses fonts. Ja ens trobarem l'hostal a mà esquerra.

Hi ha lloc de sobres per poder deixar el cotxe.

Aquest és l'hostal... Roig no sé, però  una mà de pintura no li aniria gens malament.

Haurem de recular uns metres per començar la nostra caminada. Ja trobarem l'indicador dels GR que fita cap a la Portella Blanca.

Començarem a caminar per pista. Sempre molt ben indicada.

Arribarem a una indicació cap a la dreta deixant la pista principal i anant per un corriol molt agradable.
Sempre direcció La Portella Blanca.

En aquest corriol ens trobarem  un cartell que indica Trinxeres de la Guerra Civil. Són de la Guerra Civil, no de la guàrdia civil... són aquells làpsus que es poden tenir... un, dos o tres cops en tot el cap de setmana!

Trinxeres de la Guerra Civil

Seguim caminant. No és necessari anar explicant a cada trencall el que ens anirem trobant. Està molt ben indicada tota la ruta. Anirem alternant camí de pista i corriol. Sempre seguint el GR en direcció a la Portell Blanca.

Has vist que hi ha restes de la darrera nevada? 

Pel camí, cada cop eren més evidents les restes de la nevada. Eren evidents i relliscoses! Has vist, podríem haver dut les botes oi? però noooo, nosaltres anem amb les de sempre, que total per aquesta miqueta de neu tampoc són necessàries...
Començo a seguir les teves passes.

Ara que acabo de penjar la foto, sembla com si fos repetida a la que he posat anteriorment. Sempre els trencalls són a la dreta i amb el mateix tipus de cartellet..

Corriol molt agradable entre els arbes. Camins de pinyes!
No havia estat mai anteriorment al Montsec.... bé, mentida, una vegada, però millor que "pasemos un estúpido velo.."

Fotos artístiques, com no.

Es comença a veure el pantà de Tarradets. 
En diuen pantà als mapes i guies, però allà vaig veure que n'hi diuen el Llac. Si teniu ocasió de baixar-hi, us ho recomano. Hi ha un passeig molt maco per fer a peu o en bicicleta.

Seguim pujant?
No es deixa de pujar en tota l'estona. No t'adones perquè és una pujada molt suau, a estones no tant, però vas fent fent.
I et vas trobant més i més restes de neu.

Més artistíques.

Hi ha un moment que deixes el corriol de pujada i arribes a la pista que havíem deixat abans. I sorpresa! està tota nevada..

El primer trencall que ens trobem a mà esquerra mena cap el Tossal de Mirapallars.Per aquest camí baixarem del tossal, ja que serà la nostra segona fita del dia.

Pujant ens trobem el Forat del Gel. Un senyor forat on segons prega la llegenda s'hi amagaven els maquis.
El kminador intenta baixar, però no és factible per la quantitat de neu que hi ha. Un altre dia....

I seguim la nostra fita del dia. Trobarem un trencall cap al camí de Sant Salvador que el deixarem a la nostra dreta fins arribar a un trencall a l'esquerra, aquest sense indicar però molt evident. Així doncs hem de tirar amunt!

El camí és molt evident si no hi ha neu.. però amb neu és evident que serà un camí força... com ho podríem catalogar.. complicat?

És una llàstima que no es pugui apreciar la quantitat de neu que hi havia. A voltes ens arribava fins els genolls! i no exagero.
Sort que el kminador anava obrint pas.

Aquesta és la part de l'excursió que hagués volgut : portar unes raquetes, portar grampons, portar botes altes, portar portar... de tot!
Pujarem durant uns 20 minuts, que potser són menys si les condicions són més bones i sortirem a la carena del Montsec.
Ja veurem a la nostra dreta el vèrtex i el nostre cim!
Aquí no hi havia tanta neu, clar, cara sud de la serra.

Seguim per camí desdibuixat de roderes de cotxes fins arribar a la fita del dia.

El cim no té res d'important, el que si té són unes vistes meravelloses de tot el pre Pirineu i Pirineu enllà. És un gran balcó de tota la Noguera i el Pallars.
Arribats al cim, amb els peus una mica freds, fem 4 fotos i com no la de rigor i entomem el camí cap a la segona fita del dia. El Tossal de Mirapallars ( 100 cims emblemàtics ).

Comencem a baixar tot crestejant cap a l'oest camí del Mirapallars. Tots l'estona per la creta de la serra. Sense pèrdua per corriol desdibuixat però molt evident.

Al Mirapallars hi ha una bústia, sense llibre per signar i una semiestelada. 

 Per baixar del cim podríem tornar enrere, però nosaltres baixarem direcció est fins arribar al coll del pas Ramader i allà a la nostra esquerra trobarem una altra pista que ens baixarà fins la pista principal.

Coll del camí Ramader. La pista comença a l'esquerra de la fotografia.

Impresionants vistes per tot arreu 

Nosaltres vàrem desfer el camí fins la pista principal i després baixar pels diferents corriols del GR , igual que havíem fet de pujada. 

Un dia fantàstic de muntanyes, neu, peus freds i no Montsecs, quitxe i madalenes amb alguna cosa que les fan boníssimes.

Hi ha gent que regala flors, 

però tu em vas regalar camins a la neu.

                                ( Anònim )

ROCA SERENY ( 100 CIMS EMBLEMÀTICS DE CATALUNYA )

ROCA SERENY

( CIM EMBLEMÀTIC DEL BAGES )

02 febrer de 2014

Sembla ser que no en tenim prou amb caminar i fer els cims comarcals. Sembla ser que ara ens hem dedicat a fer també els emblemàtics. En tenim 100, o més, qui sap quants en podrem arribar a fer, però el que si sabem és que ja en siguin 100 o 50, ja siguin emblemàtics o sense ser-ho, no deixarem de caminar ara que ja hem començat.
Tenim dues llistes de cims emblemàtics de Catalunya. Una, la de la Feec i una altra del ICC. Farem un mixt de totes dues i així els anirem caminant tots. Tampoc es tracta de fer una competició, ni tan sols deixar-los enregistrats en alguna llista normativa, el que es tracta és de fer-los i passar-ho molt bé.

Aquest diumenge clar i assoleiat, després d'un dissabte una mica passat per aigua, el Bages es va despertar amb ganes de fer molt fred però de deixar veure un sol dels que agraden a ple hivern.
Repassada la llista dels 100 cims de la Feec, decidim començar per aquest cim que resta a prop de casa.
Pertany al Parc Natural del Montseny i Serra de l'Obac. 
Nosaltres ens acostarem en cotxe des de Manresa. Anirem direcció Calders i després Monistrol de Calders. Per la carretera B-124 , passat Monistrol de Calders al Km 24 aproximadament, trobarem a mà dreta una esplanada amb uns cartells indicadors del que va ser el gran incendi del 2003. En aquesta esplanada hi podem deixar el cotxe i començar la ruta des d'aquí.
En aquesta esplanda, per a més informació, hi trobareu els cartells dels límits comarcals del Bages i del Vallès Occidental.

Començarem la ruta per aquest camí que surt de l'esmentada esplanda.

Seguirem per aquest camí fins arribar a una cadena que  pots saltar, passar-la pel costat o fer el que vulguis. El que sí has de fer és passar-la i començar amunt.
Bé avui no hi ha massa amunt amunt i fora, ja que el desnivell és considerable. O no... qui sap oi?

Trobarem indicacions per anar al Sepulcre megalític de Roca Sareny. Jo he vist escrit el nom de Sareny amb A i amb E. A mi m'agrada més amb E.... 

El que si trobo curiós és que als cartells indicadors que que hi ha a l'esplanada on hem deixat el cotxe, no hi ha referència del sepulcre ni del cim. Només expliquen com es va cremar el bosc i què fan per replantar-lo. Bé ara que hi penso, potser si que fà referència del cim... ( qui hi vagi ho podrà veure, després torneu al blog i em dieu que hi heu vist ).

Vistes del Montcau! aquest ja el tenim !!
Quin dia més clar. Avui tindrem bones vistes.

Arribem a un punt que , per anar al sepulcre hem d'agafar un corriol a la nostra esquerra. Nosaltres però, seguirem rectes per la pista per on anem. 

Vistes de Collserola. Ja deia jo que tenim bon dia avui.

Ja comencem a veure la Roca... 

Durant tot el camí anem trobant aquestes fites de terme. Bé, més que de terme ens va semblar que eren fites de terrenys. Cada una d'elles posava el nom d'una família o propietari. Feien una mica de yuyu... semblaven una altra cosa.

Seguint la pista, arribem a un punt amb una fita a la nostra esquerra. Nosaltres, aquí sí, hem d'agafar aquest corriol per començar a pujar al cim.

En una ressenya que vaig estar llegint d'un altre caminador, posava que per pujar a la Roca s'havia de fer una grimpada... doncs bé, aquí la teniu. Una senyoreta grimpada .
Posa el peu aquí, un altre allà, agafa't aquesta pedreta i deixa la motxilla aquí dalt i puja!

I un cop dalt de la carena... podem veure el Pre-Pirineu . Nevat i magnífic!

El Turó de l'Home.

Ara una panoràmica.

 El Port del Comte.

Dalt del cim.

Hem de fer tota la carena de la roca fins al final on trobarem una fita.

Carena de la Roca Sereny amb el Montcau i la Mola al fons

I com no, aquí tenim la nostra foto esperada. A que si? 

Han posat el nom amb E... 

Vistes de Barcelona

Potser és un dels cims que més vistes 360º estem tenint.

I aquestes formes que sembles les del desert del Mohabee? Doncs no, són del Bages!

I clar, com tot el que puja... en algun moment ha de baixar... doncs ara haurem de "desgrimpar" el que hem fet anteriorment.
Seguim tota la carena fins al final i a mà dreta , per allà on millor us vagi podreu començar a baixar. No hi ha un camí massa ben definit. L'has d'anar buscant buscant fins arribar al final a una esplanada.

Detall de la baixada de la roca

Arribat el final del corriol de baixada, trobem una esplanada. Busquem unes pedres blanques, que fan de fites per començar a buscar el camí per anar al sepulcre.

I en 10 minuts arribem al sepulcre.

Fem una paredeta. Ens mengem l'entrepà al costadet dels morts aquestes prehistòrics i seguim per anar a buscar el camí de tornada.
No ho he dit però és una ruta circular i haurem d'anar a parar al camí de pujada. En el mateix moment on hem deixat el trencall a mà esquerra .

Heu vist el camí? doncs nosaltres tampoc! així que primer hem fet la cabra per les pedres i ara ens ha tocat fer-la pels prats.

Aquest "corriol" ens porta de nou a la pista principal i només resta arribar fins el cotxe. 

Com he dit un dia clar i assoleiat. Amb força fred però molt agradable.

Excursió curta però divertida. No hem de mensyprear els cims més petits, a vegades ens poden donar sorpreses, com aquestes d'avui. Unes vistes increïbles d'aquesta comarca nostra.