COMANEGRA
( Cim comarcal de la Garrotxa )
1557,4 m
Com bé diuen, no hi ha dos sense tres, però nosaltres direm que no hi ha dos i només dos. De moment. Bé, per molt temps, o potser per un altra ruta, qui sap el que pot passar.
El que vull explicar avui l'ascensió al cim del Comanegra, sostre comarcal de la Garrotxa.
Tota aquesta introducció bé perquè aquest va ser un cim, com ho diríem, un cim fallit per culpa de la boira i ara, ara si que l'hem fet. Fet, aconseguit, mig patit, pujat, escalat, de tot!
Nosaltres com que som unes súper pro ( professionals ), hem fet la ruta llarga i alhora la més bonica.
Hem sortit del poble de Beget. Digne d'arribar-hi , perquè allà s'acaba tot i digne de veure, perquè és un poble petit amb molt d'encant.
Nosaltres hem de seguir les indicacions cap a França. Tot i que aquests cartells no són massa de fiar, ja que no quadraven molt les hores, distàncies,... bé tot plegat has de seguir cap a França, ja que farem el GR Transfronterer fins arribar al Coll de Malrem.
El poble de Beget és molt petit i s'ha d'aparcar a l'entrada.
L'església romànica que hi ha és un clar exemple de les joies amagades que tenim a Catalunya.
Val la pena arribar-hi només per veure aquesta petita meravella.
Anirem fins al final del poble, al costat d'una fonda i començarem a caminar.
Aquí deixo el detall del començament del corriol.
Com he dit, hem de seguir el GR 83.
Començarem el dia amb : PUJADA!!! i ho dic així perquè no la deixarem fins arribar al cim. Avui no hi ha treva. Aneu ben preparats que això va fort.
 |
| El poble de Beget
Anem guanyant desnivell fins arribar a la pista que puja apta per a cotxes i que arriba a la Bassa de Monars.
Farem una paradeta a l'oratori de Sant Antoni. Així podem fer un mini descans.
|
Si teniu molta fe, podeu fer una paradeta més llarga per a fer una pregària. Tot és a gust del caminador.
Aquí les Kminadores, van fer un bon glop d'aigua i travessem la pista per agafar de nou un camí que puja al nord.
Veus el Comanegra?
Hem de pujar per aquesta pista tancada i en bon estat.
Has vist quin camí més agradable?
Doncs amunt amunt.
Aquest tram de la pista amb ciment és la més.... "empinada"?
Llàstima que no es pot apreciar el desnivell, però un trocet de la mateixa la vaig pujar d'esquenes, així no veus el que t'espera.
Arribarem a un coll on la pista segueix recte, però nosaltres hem d'agafar un corriol, el GR, a la nostra dreta fins arribar al Coll de Malrem.
Arribarem al Coll en una mitja horeta.
Envoltades de prats i tanques de fusta amb filets de coure per a les pastures, és un bon lloc per a seure i esmorzar.
Contemplar França a tocar de pal i Catalunya ampla i bonica.
També per comprobar el telèfon mòbil com et dóna la benvinguda a un país foraster.
Ara, sense camí definit, comencem a pujar de nou pel costat de la tanca Francesa. Sempre pel seu costat. A vegades l'haurem de passar per sota ( crec que no enrampa però millor no provar-ho ).
Hi ha algun camí mig definit, però al final, crec que l'opció més bona és anar al costat de la tanca per no perdre's.
Caminarem entre pins i faigs. Amb unes vistes fabuloses.
Com que la fatiga ja anava aprentant una miqueta, no hi ha massa documentació gràfica de l'entorn.
Com ja he dit, hem de seguir la tanca fins arribar a un coll. Seguirem recte.
Arribarem a un segon coll i abans d'aquest començarem a trobar unes marques de color fluo súper lletges. Com si algú les hagués fet per alguna cursa. A part de lletges hi ha moltíssimes! com per a tontos.
No ens fiem d'elles. Tot i que les hem de seguir una bona estona, nosaltres a l'arribar al segon coll hem de seguir a la nostra dreta, o sigui, per on NO van les marques fluos i buscar, les marques blau granes.
Arribarem en una horeta més o menys a un altre coll . Començarem a seguir aquestes marques ( molt noves per cert ) fins el cim tot caranejant.
Ja és nostre!!!
 |
Dalt del cim hi havia una happy big family. Poc cansats.... venien de la Bassa de Monars, aquesta que es veu a la foto.
Hi ha les marques que he dit anteriorment, però nosaltres les vàrem perdre.
No hi ha problema.
Hem de seguir direcció a la bassa de Monars.
I per aquests prats ens vàrem quedar a dinar. Amb una visita molt... com ho diríem... bé millor la deixo aquí plasmada.
La tornada és per la pista fins arribar a l'oratori i desfer el camí de pujada.
Un gran dia amb una gran ruta. La primera vegada que vàrem pujar ho vem fer en cotxe. Aquesta, amb les nostres cames.
Sembla que això es va posant interessant. Cada vegada els reptes són més alts, o més llargs o molt millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada