PUIG DE LES AGULLES ( CIM COMARCAL )

PUIG DE LES AGULLES 

( Sostre comarcal de l'Alt Penedès )

Abril de 2013

Ja hi tornem a ser. Ara ens toca la comarca de l'Alt Penedès. És un cim força fàcil, tot i que va ser molt divertit arribar-hi.

Tot comença al poble de Pontons, un poble a prop de la Llacuna. Aneu alerta, ja que aquest poble no està indicat enlloc... em sembla que el cartell que hi havia posat, el deu haver fet alguna persona del poble, ja que era molt "casero".

Dic que va ser un cim molt divertit ja que estava una mica mal fitat, tot s'ha de dir. El bosc era un desastre! no havia vist mai tants arbres caiguts. Deu ser a causa de les nevades d'aquest any o per la pluja, ves a saber, però el bosc estava fet un circuit de saltar arbres caiguts i molts molts matolls. 

Després de donar unes quantes voltetes i buscar on era el cim, el vàrem trobar. Bé jo no, però m'agefeixo a l'alegria de trobar-lo!

Sembla mentida que el simple fet de poder arribar al cim, ni que sigui baixet, dóna una gran alegria.

Les vistes des de dalt són molt maques. Es pot arribar a veure Montserrat.

I clar, com és normal, fem la foto de rigor.

Com es pot apreciar a la fotografia, aquí exhibeixo la meva nova adquisició. Si la marca de les botes em paga, prometo fer una gran campanya publicitària de les seves virtuts i de moment cap defecte. Però com que no és el cas i tampoc es donarà mai, doncs només cal dir que són l'hòstia!

Aquest dia, i degut a que aquest puig era molt fàcil de fer, es va decidir de fer-ne un altre. Així doncs que baixem i anem a cercar l'altre cim. De camí de baixada, anem fitant una mica millor el corriol. Era tot ple de pedres i ens va ser fàcil de fer les fites. M'agrada fer aquestes muntanyetes, em recorda a les que havia fet a Tailàndia o fins i tot alguna platja d'aquelles rocoses.

Fent cap a l'altre cim el temps va començar a empitjorar. Qui ho hagués dit, ja que durant tot el camí ens havia fet un dia molt agradable.

Pujant per un altre corriol, tot s'ha de dir com les cabres, amunt amunt ens vàrem trobar un pagès d'aquells que tenen tantes ganes de xerrar. Cercàvem un GR, però l'home ens va donar totes les indicacions menys la que buscàvem. Que si volia fer una casa rural a canvi d'una dotzena d'ous a 60€, que si tenia que fer els banys dins l'habitació, que si faria una acampada lliure... va ser divertit xerrar amb aquell home que ens anava perseguint pel camí i no ens deixava marxar. Molt divertit menys la flaire a fems que feia !!

Bé doncs, de camí a l'altre cim, buscant fites vermelles que ara resulta que són verdes comença a nevar!!! si si, nevar a l'Abril. És el que té aquest mes... Abril.

Decidim tornar cap al cotxe ja que és una mica tard i anar a dinar, on acabem a un bar que es diu Tiquets i ens endrapem uns mega entrepans.

Us deixo amb aquest mur, una declaració de principis. El vàrem veure anant cap a la Llacuna i no vem poder marxar sense fer-li una fotografia. Us deixo  tot dient que caminar per corriols m'agrada molt més que no pas anar per una pista. 

Quan vas per corriols entre el bosc vas mirant per on trepitges, vas cercant el millor lloc per on passar. Vas contemplant les plantes, els arbres ( caiguts ) i et vas entretenint un xic més.

Vas pensant en quan arribis a  aquella fita  tirarem a la dreta o anirem a l'esquerra i et vas imaginant que ets com un explorador cercant un tresor. Aquest és el nostre tresor. Descobrir la nostra terra i observar-la si més no, un xic més alta del normal.