SANT JERONI ( CIM COMARCAL )

SANT JERONI

( Sostre comarcal del Bages i l'Anoia )

13 d'abril de 2013

Tot i que aquest cim ja l'havia fet fa molts anys i també diverses vegades, no estava de menys tornar-lo a pujar.

Aquesta vegada vaig anar amb una companyia diferent. Aquesta vegada ( veu de ¬¬ on ) el senyor que ja té més cims comarcals que jo ( veu de ¬¬ off ) no em va acompanyar, però tinc, ara sé, una cosa que ell no té !

Es va començar el dia pujant des de Monistrol de Montserrat. Va fer un dia esplèndid de sol i pujant per la drecera dels tres quarts, la veritat que va ser molt molt agradable. 

És un corriol entre el bosc amb estones que fins i tot per molta calor que pugui fer, tens fresqueta.

En arribar a la plaça de l'església i comptant que jo de missa no en sóc gaire per no dir gens, si més no entres i et fas la foto allà on segur tothom que ha anat a Montserrat ha pogut contemplar al terra aquella inscripció.

Cercant si no, el meu signe del zoodiac, resulta que no, que no són els signes sino que posa Virgo suposant que deu ser Verge ( la Montse ).

Després d'esmorzar i resposar una bona estona, fem cap a Sant Jeroni.

Tot s'ha de dir que agafem el cremallera de Sant Joan... potser és fer una mica de trampa però a vegades aquestes trampes fan que arribis més ràpid al teu cim oi?

Com ja he dit ens va fer un dia molt maco. Hi havia quantitat d'escaladors.

M'agrada aquesta muntanya. 

Potser com que sóc del Bages i com que cada dia quan obro la finestra de casa la tinc present, per mi té un gran significat.

És com quan marxes de vacances. Marxes fora de casa i vols passar-ho molt bé allà on vas. Disfrutes, gaudeixes de diferents cultures, paisatges, menjars, religions, costums... però en tornar a casa, aquesta terra nostra, per a la gent de Manresa retrobar-nos amb Montserrat és com dir : ara sí, ja sóc a casa.

Fer el cim de Sant Jeroni doncs, té com un gran significat. Des de dalt pots veure tot el pla de Bages. Pots arribar a intuir on és casa teva. Pots veure , des d'un altre punt de vista, el que cada dia veus des de la finestra de casa teva i pots dir doncs que, un altre cop, gaudeixes de la nostra terra des d'un punt de vista privilegiat.

Arribem al cim i com no, foto!!!

Ei!! alerta!! que aquesta vegada sembla que hi ha overbooking de peus! Sembla mentida que tots arribem fets pols al cim però que no se'ns oblidi mai de fer-nos la rigorosa !

I ja en tinc dos més de fets. Tot i que ja estava fet de fa molt de temps però no sabia que era un cim compartit. No per tres peus sino per dues comarques.

I us deixo amb aquesta panoràmica del pla del Bages. 

Enllà enllà es pot veure casa meva ( casa meva ;) ). I com no, es pot veure casa nostra, aquesta casa de contrastos i sensacions. Aquesta casa que quan tornem a ella ens fa sentir com enlloc.