... Anem Kminant ...: CARO ( Sostre Comarcal del Baix Ebre )

CARO

(Sostre Comarcal del Baix Ebre )

06 juliol de 2013

Ara feia dies que no tenia al Kminant com a company. Es nota el seu ritme de cursa. És ràpid i alhora pacient amb mi.
Et vull dedicar unes gràcies grans per aguantar la meva "fluixera" kaminadora. Suposo que hi ha dies amb més inspirador muntanyil que d'altres, tot i que això no resta per poder disfrutar d'aquesta que hem fet.

El Caro. Va si la conya està servida. Així que no cal fer conyes barates de la mateixa....

Es presentava un cap de setmana de calor canicular. Tot i aquesta advertència vàrem fer cap al Caro.
Lluny. Força lluny. Clar depèn des d'on comencis, però des de Barcelona ens quedaven com unes dues horetes de carretera fins arribar al Refugi del Caro. Sense pèrdua per arribar. Allà vàrem deixar el cotxe i comencem a caminar.

Comencem a caminar seguint el GR 7 direcció Fredes. Poble que faig memòria que el vàrem anar a trobar per fer l'ascensió al Tossal dels Tres Reis.

Seguim la pista de la nostra esquerra, que està ben indicada.
En un principi anem per pista, i pot semblar que no sigui massa divertida la kminada, però aviat la pista es transforma.

El GR ha estat repintat fa ben poc.

Aquella pista es converteix en aquest corriol amb molta ombra, que la veritat per començar es va agrair i molt. Tot i que per molta calor que fes no la vaig notar massa ja que corria un ventet molt bo.

Seguim amb la mateixa tònica de sempre: els arbres caiguts o mig caiguts que sempre em trobo a tots els boscos...

Les vistes ja comencen a ser maques un cop arribem al primer coll.

Ens trobem també aquestes marques a les pedres. És una estrella de color blau... el camí de les estrelles? dels estels?

Arribem, després d'una bona estoneta fent forta pujada, al Coll del Paller.
Segons el kminant, es diu així perquè hi ha dues grans pedres que semblen antics pallers. A la guia també ho posava tot i que jo no li vaig saber trobar la similitud.

En aquest coll es poden disfrutar de les vistes de les dues vessants. Tot i que la vessant que dóna a mar és molt, molt més maca que no pas per la que hem començat a pujar.
Llàstima d'aquesta calitja, sino hauríem tingut unes boniques vistes del Mediterrani i del Delta.
Però la calor és el que té...

I seguim pujant pujant pel corriol. Ara seguint marques vermelles. Seguint al Kminant tota estona. I agafant forces per la fluixera de cames...

Com ja he dit, llàstima no poder veure més enllà.

Arribem a un altre coll. I des d'aquí ja podem veure la punta de les antenes que coronen el cim del Caro.
Si, antenes... lleig...però és el que toca avui. Caro / antenes.

I tot i que semblaven estar molt aprop, mentien. No ho eren pas aprop. O potser era la meva percepció. Però ens quedava encara un bon troç.

I seguint el camí de les marques vermelles, vas per la part esquerra de la muntanya, reseguint la muntanya.

Amb algun pas estret i alguna grimpada arribes al cim.

Ohhhh. Si! els senyors de retevision ens l'han ben des... des que? No trobo el des que m'hi vagi bé a cap adjectiu.
És lleig. Feo.
Hauríem d'obrir un debat sobre si ha d'estar permès fer això a les muntanyes...

No trobem massa cosa més a part de dues "escultures". Una que ens diu on estem; Caro i l'altra amb una verge.

Fan maco les antenes oi?

Buscàvem la placa del sostre comarcal. Però no la vàrem trobar o perquè no hi era o perquè esta tan ben amagada que no hi va haver forma.

El Kminador va fer el propòsit amb un vèrtex mig enderrocat. Es veu que el de veritat està sobre les casetes de les antenes o això és el que va dir el noi, el bomber, que hi havia allà fent de guarda.

El Kminador va deduir que on estàvem buscant no era el punt més alt. Així que va buscar on podria ser. I ho va trobar!!!

Amb un clau ( ejem sona una mica .... bé és un clau que marca el punt més alt )

Per qui vulgui més informació, us deixo el mapa on podreu trobar el clau. Està darrera de les antenes grans. Has de passar per una tanca, no saltar-la , sino passar pel costat...