dimecres, 25 de setembre del 2013

EL COMAESTREMER I EL PUIGSOU ( CIMS COMARCALS )

EL COMAESTREMER

( Cim Comarcal del Pla de l'Estany )

EL PUIGSOU

( Cim Comarcal del Gironès )

21 de setembre de 2013

Avui anem decidides a fer dos cimets!! Un d'ells, el Comaestremer, no surt al meu llibre de cims comarcals, però m'he documentat per altres blogs i he vist que aquest és el cim comarcal correcte.

Arribades a Banyoles, fem via cap a Pujarnol. No hem d'arribar-hi , sino que hem de seguir fins l'Ermita de Sant Nicolau. Allà es pot deixar el cotxe i començar la ruta cap al Comaestremer.



Sant Nicolau



El camí comença al costat d'una font. Tot i que hi ha cartells indicatius, no surt enlloc el nom de la nostra fita.... hem de seguir el GR que indica cap a Olot. Sortint de la font a mà dreta.




La font raja... poc.


El corriol comença amb pendent molt suau. Caminarem una estoneta per una bonica faigeda, on no hi toca gens el sol. 

El camí està força descompost. Sembla ser que les pluges d'aquest estiu han fet degredar força el camí. 

I com que ja és època de bolets, anem trobant-ne uns quants tot i que aquí les kminadores no els identifiquem i no els agafem. 


Caminant uns 20 minuts arribem al coll.
Trobem una pedra de terme i dos camins ben marcats.


Nosaltres venim de Banyoles. El camí de la dreta va cap a Olot i el que segueix recte a Granollers.

Nosaltres, però, hem d'agafar el que fa a l'esquerra que NO està indicat enlloc.... 










 Us deixo el detall de "l'entrada" al corriol cap al Comaestremer.







Aquest "corriol", que més aviat era la selva, és el que hem d'agafar, a la nostra esquerra, per fer camí al Comaestremer.

No estaria gens malament que, en comptes d'uns metres més enllà, després de passar la selva d'esbarzers i afartar-me de mores... el cartellet estigués a l'entrada del corriol!!!

Em sembla que la pròxima vegada anirem carregades amb pals i cartells per anar arrenjant els camins.



És molt bo el cartell. Camí a peu.... intenta'l fer amb un altre medi i veuràs com quedes!!!

Això si, un cop passada la selva, arribes a una altra faigeda molt agradable i en continua pujada.



 Què us pensàveu que no hi hauria arbres caiguts???
 I aquí,durant tota l'estona, i sense cap tipus de pèrdua, anem trobant cartells fins al cim.




I també alguns bolets força curiosos.



I arribem al cim!!!
Bé un cim una mica... peculiar. 
No té cap tipus de vista. Estem rodejades per la faigeda.
Només hi trobem una gran pedra per a descansar de la forta pujada, un caretellet en un arbre i un tuper! on hi ha un mapa de la zona i una llibreteta tota mullada...



El cim del tuper!!


I aquí ella.




 Per tornar al cotxe desfem el camí i fem cap al Puigsou.

 Cim molt lleig. Ho sento per la sinceritat...
Està rodejat per antenes que no deixen veure el vèrtex.



Tot i això, no deixem de fer la nostra foto de rigor.




I amb ella també, que li agrada sortir sola ;)



Tot i que el cim és poc lluït, les vistes són molt maques. Podem veure l'estany de Banyoles des d'una nova perspectiva.


I no resta més que baixar del cim i si es vol, es pot anar a visitar l'ermita de Rocacorba ( sento no documentar-la però la gana apretava i vem fer via cap a Banyoles ).

Deixaré unes quantes instantànies del llac de Banyoles.
Sorprenentment neta l'aigua! llàstima de no portar el banyador, sino un banyito hagués estat genial! 


Aquest ànem se'm va menjar la meitat de l'entrepà ( perquè jo li vaig donar ;))




I de tornada cap a casa, vàrem fer ruta circular. I vàrem aprofitar per visitar Besalú. Feia anys que no hi anava.
Entrada del pont romànic. 
Records de Juego de Tronos ;) a la Catalana.




I així, kminant, kminant, anem fent via per aquesta terra nostra. Cada dia més estimada i cada dia més descoberta per a mi.


divendres, 20 de setembre del 2013

TOSSAL GROS DE VALLBONA

( Sostre comarcal de l'Urgell )

11 setembre de 2013


Mentre mig Catalunya, o una part d'ella, estava a la Via Catalana, aquí la Kminadora i la seva companya de kmins, feiem la nostra via cap al Tossal Gros de Vallbona.

Indret ja conegut anteriorment per un altre sostre comarcal molt  a prop d'aquest darrer, vàrem fer camí fins al Cap del Coll, arribant per la carretera que ens portava a Blancafort fins a Montblanquet.

Des de Blancafort és molt fàcil de trobar l'indret on hem de deixar el cotxe. Quan acabi la carretera i comença un camí sense asfaltar allà el podrem deixar.






És fàcil de trobar... fins i tot ens diu que ja hem arribat a la META!!!

Diferents pals indicadors ens mostren diverses rutes per fer. Algunes  a peu i d'altres en BTT.
Quan deixem el cotxe, hem de començar  a caminar  a la nostra esquerra.  A l'esquerra de la paraula META.
Durant tot el camí, recordarem el soroll de les nostres rentadores, o sigui , els molins de vent, que ens acompanyaran durant tota l'excursió . ( veure Turó del Galutxo ).


Començarem per un camí molt agradable de caminar, sense gaires complicacions, per no dir-ne cap ni una...




I ens acompanyaran tot el camí les mores... que ja en aquesta època són ben bones. 

Les vistes són molt maques mentre anem pujant. Bé pujar pujar poc...
Llàstima que no es pot apreciar el mar.. a simple vista si que el podíem veure. 




 Seguim el camí durant un quart d'hora i arribem a una bifurcació. Nosaltre hem de continuar cap a l'esquerra.


No hi ha cap pèrdua.
El camí es pot fer un xic avorrit. Sort que pels camps ens vàrem topar amb perdius que escapaven d'un costat a l'altre! 

Ens toparem també amb algunes marques del GR 171.

Seguirem el camí amb unes vistes molt maques a mà esquerra i ens trobarem a la nostra dreta una gran pedra, on hi ha unes indicacions ( borrades... ) i que l'equip kminador va arreglar per futurs kminants...

Aquí la kminadora II és molt bona arrenjant camins i fites... l'haurem de fitxar per properes excursions.

Fita "arreglada" per propers kminants. 
 Pujarem el corriol, en forta pujada però molt curta.

Trobarem algunes marques de PR. 
Arribarem a un primer planell, i començarem  a trobar pessebres! Aquest és tot curiós, fet de ferro forjat. 




I quan ja arribem a dalt de tot.... no sé si hem arribat a un cim o hem arribat a l'exposició de pessebres de Catalunya!!!

 Un de fusta ....

 Un de ferro rovellat...



















I aquí un sense teulada...



I si... si que hi havia una fita de terme, envoltada per tots els pessebres. I aquesta vegada, per celebrar la Diada, vàrem engalanar la fita.




I com no, no podia faltar... la nostra placa!!!!






I un clau !!! si és que el cim era ben petit i tot s'ha de dir no massa maco,però tenia de tot!!



 I ella??? no podia pas faltar a la cita.



I com que el cim era fàcil i sense gaires esforços, va donar temps fins i tot de fer una lectura en aquest faristol.

Què nassos hi deu fer un faristol allà dalt.
Rituals?
Missa?
Recitals de poesia?
Tot això ho sabrem en el nostre programa d'avui... a... ( ok prou! veu Iker nosequè off ).




 La vista per la part de darrera del cim... les nostres rentadores.

 I aquí les dues kminants... que les nostres ombres ens acompanyin....