La Creu de Santos

LA CREU DE SANTOS

( Cim comarcal de la Ribera d'Ebre )

29 d'agost de 2013

Després d'un descans durant tot el mes d'agost, un descans deixant les meves muntanyes apartades i viatjant a altres indrets i fent cim però submarins, tornem a les nostres muntanyes catalanes. Als nostres cims comarcals.

La Creu de Santos. Un dels darrers cims comarcals de les terres de l'Ebre. Un xic allunyats del nostre centre català i que a voltes es fa un xic feixuc haver de baixar per trobar-los, però alhora un cop els has trobat et deixen, com sempre, amb aquella meravellosa sensació de descobrir un altre indret.

Hem d'arribar al poble de Rasquera. Si demanes si tenen algo per fumar no s'enfaradaran, em va comentar el kaminador, tot i que no sé com ha acabat tot aquest tema...

Un cop a Rasquera, que hem d'anar alerta perquè no hi ha masses indicacions, arribem al Balneari de Cardó. Abandonat. Una llàstima perquè és molt gran i ideal per a jugar a paint ball oi?

Deixarem el cotxe aparcat aquí mateix al balneari on hi ha lloc per deixar-lo sense problemes.

Començarem a caminar pel camí que surt a l'esquerra de l'aparcament. Té un cartell que posa Ermitori. Durant tota la caminada, anirem trobant ermites enclaustrades a llocs ben peculiars. El camí comença fàcil sense problemes per una pista.

 Tot i que jo havia "preparat" la ruta i em semblava d'allò més fàcil, vàrem acabar fent un mix de la ruta que jo havia fet i la que el llibre dels cims comarcals ens deia. Tot i això no ens va quedar malament del tot!

Dues de les ermites que ens anem trobant durant el camí. Hi ha d'altres que estan més amagades. La que veiem a la nostra dreta és molt curiosa ja que està feta a mida a les pedres.

- Vull una ermita.
- On?
- Allà dalt.
- On?
- Veus la pedra?
- Si.
- Doncs a mida!

Vista del balneari mentres vas ascendint pel camí. Un cop vas pujant t'adones de la magnificència del lloc. És una llàstima que estigui així. 
També es poden veure les instal.lacions de la planta embotelladora de l'Aigua de Cardó, que tampoc funciona, o si?

 Quan portem uns 45 minuts caminant, trobem un corriol a mà esquerra que puja, puja amunt amunt... puja si... 

Anirem seguint les fites que ens fan carenar tres muntanyetes fins arribar a la nostra fita. Durant el camí, força pedregós tot s'ha de dir, vas resseguint les dues vessants amb unes vistes molt maques tant de la part interna de la serra com la part que dóna a mar. 

Anem trobant també indicadors al nostre pas.

Indicadors i també pedres amb formes molt curioses que conviden al Kminador a pujar-hi. 

Ja hi podries haver pujat a dalt de tot kminador. Et quedava no res! 

Vistes, altra vegada, del balneari.

I ja tenim la nostra fita ben aprop. Tot i que em va costar un xic. 
Poca pràctica aquest estiu! 

Ahh també una recomanació: portar pantalons llargs o agradar-te patir les esgarrinxades... 

I ella com sempre, la primera! 

Cim molt maco.

- Creu de Santos

- Vèrtex geodèsic

- Pessebre fet per un mekànic!

- Bústia

- Bomber guaita 

- Plaqueta dels cims

- Caseta del guaita

- Una altra creu

- Clau 

Què més podem demanar???

 Ja en tenim un altre!!

 Uns metres mes enllà hi ha una altra creu amb el clau. Aquest sí que és el punt més alt.

 L'estalada és de la nostra collita... ;) i les fotos fetes amb la creu també són de la nostra collita, o sigui, top secret... ( sense mal pensar ehh )

El descens fàcil i plaent. Ràpid. Per un corriol entre els arbres. En 15 minuts tornes a la pista.

 Indicador a la pedra. Nosaltres sempre sentit balneari.

Font de l'Oliver. No raja... 

I com no... els meus arbres caiguts !!!!!

Foto artística del kminador mentre esperava a la kminadora... ho sento!!! però jo ho vaig fer expressament... perquè fessis aquesta foto tan xula ;) 

Deixo el track de la nostra ruta. Uns 10km.

El punt A- on agafem el corriol de pujada.

El punt B- el cim.

I bé, ja en tenim un altre més o un altre menys depèn de com t'ho miris.

Gràcies per compartir aquests moments. 

Gràcies aquesta terra nostra que ens omple els ulls amb la seva presència.