TOSSAL GROS DE VALLBONA

( Sostre comarcal de l'Urgell )

11 setembre de 2013

Mentre mig Catalunya, o una part d'ella, estava a la Via Catalana, aquí la Kminadora i la seva companya de kmins, feiem la nostra via cap al Tossal Gros de Vallbona.

Indret ja conegut anteriorment per un altre sostre comarcal molt  a prop d'aquest darrer, vàrem fer camí fins al Cap del Coll, arribant per la carretera que ens portava a Blancafort fins a Montblanquet.

Des de Blancafort és molt fàcil de trobar l'indret on hem de deixar el cotxe. Quan acabi la carretera i comença un camí sense asfaltar allà el podrem deixar.

És fàcil de trobar... fins i tot ens diu que ja hem arribat a la META!!!

Diferents pals indicadors ens mostren diverses rutes per fer. Algunes  a peu i d'altres en BTT.

Quan deixem el cotxe, hem de començar  a caminar  a la nostra esquerra.  A l'esquerra de la paraula META.

Durant tot el camí, recordarem el soroll de les nostres rentadores, o sigui , els molins de vent, que ens acompanyaran durant tota l'excursió . ( veure Turó del Galutxo ).

Començarem per un camí molt agradable de caminar, sense gaires complicacions, per no dir-ne cap ni una...

I ens acompanyaran tot el camí les mores... que ja en aquesta època són ben bones. 

Les vistes són molt maques mentre anem pujant. Bé pujar pujar poc...
Llàstima que no es pot apreciar el mar.. a simple vista si que el podíem veure. 

 Seguim el camí durant un quart d'hora i arribem a una bifurcació. Nosaltre hem de continuar cap a l'esquerra.

No hi ha cap pèrdua.
El camí es pot fer un xic avorrit. Sort que pels camps ens vàrem topar amb perdius que escapaven d'un costat a l'altre! 

Ens toparem també amb algunes marques del GR 171.

Seguirem el camí amb unes vistes molt maques a mà esquerra i ens trobarem a la nostra dreta una gran pedra, on hi ha unes indicacions ( borrades... ) i que l'equip kminador va arreglar per futurs kminants...

Aquí la kminadora II és molt bona arrenjant camins i fites... l'haurem de fitxar per properes excursions.

Fita "arreglada" per propers kminants. 

 Pujarem el corriol, en forta pujada però molt curta.

Trobarem algunes marques de PR. 

Arribarem a un primer planell, i començarem  a trobar pessebres! Aquest és tot curiós, fet de ferro forjat. 

I quan ja arribem a dalt de tot.... no sé si hem arribat a un cim o hem arribat a l'exposició de pessebres de Catalunya!!!

 Un de fusta ....

 Un de ferro rovellat...



















I aquí un sense teulada...

I si... si que hi havia una fita de terme, envoltada per tots els pessebres. I aquesta vegada, per celebrar la Diada, vàrem engalanar la fita.

I com no, no podia faltar... la nostra placa!!!!

I un clau !!! si és que el cim era ben petit i tot s'ha de dir no massa maco,però tenia de tot!!

 I ella??? no podia pas faltar a la cita.

I com que el cim era fàcil i sense gaires esforços, va donar temps fins i tot de fer una lectura en aquest faristol.

Què nassos hi deu fer un faristol allà dalt.
Rituals?
Missa?
Recitals de poesia?
Tot això ho sabrem en el nostre programa d'avui... a... ( ok prou! veu Iker nosequè off ).

 La vista per la part de darrera del cim... les nostres rentadores.

 I aquí les dues kminants... que les nostres ombres ens acompanyin....