PUIG CASTELLAR - 100 CIMS EMBLEMÀTICS - ( L'ANOIA ) / PUIG SOLANES I PUIG DE LES AGULLES ( SOSTRE COMARCAL DE L'ALT PENEDÈS))

PUIG CASTELLAR

PUIG SOLANES

PUIG DE LES AGULLES

CIMS EMBLEMÀTICS / SOSTRE COMARCAL 

Això és un no parar. No en fem un, ni dos, sino tres! El primer dins la llista dels 100 emblemàtics. Aquest de l'Anoia, comarca veïna de la meva ( El Bages ). El segon ens venia de pas i el tercer... jo faré un repetir, i l'altra kminadora el farà per primera vegada.

Tres cims, ruta circular per passar una molt bona tarda. 

Tarda de cims, muntanyes, calor, masies, pins, matolls, garric i berenar de senyores al cim. 

Què més volíem?

Ah si, gossos que ens persegueixen i un porc senglar gros gros. El gos era gros també. Molt. De veritat....

Deixo un mapa de la ruta i també del lloc on començar-la ja que està una mica perdut el punt d'inici.

Comença la ruta per una pista forestal. Planera i agraïda.

Per un gran bosc de pins. Alguns ben grans.

Aquestes antenes ens marcaran el cim. Allà anem.

Ara que hi penso... els cims amb antenes sempre solen fer lletjos lletjos... 
Cartells al terra... i ara cap on anem? cap problema,  a les antenes. Seran lletjos però ens ajuden a l'hora de buscar-lo.

Arribats a un planell, agafarem la ruta més curta. El corriol.

Arribant al cim!!! a la nostra esquerra veurem una caseta amb les antenes, i allà al fons, la nostra primera fita de la tarda.

 Maleït sol!!

Ja en tenim un altre!!! i com no, Montserrat al fons!!!!

Antenes....

Deixem el cim per la pista i ens dirigim a la nostra segona fita. El Puig Solanes.

Deixem tots els trencalls, nosaltres sempre rectes i al final a la dreta . Com els lavabos! =)

DRETA!!!

 Seguim alguna marca verda per allà perduda, però no hi ha cap dificultat. Pista pista pista fins quan comença a fer una mica de baixada. Pam. Alerta! a la nostra esquerra corriolet i al cim.

Cimet. Amb unes "meravelloses" vistes uffff. Alerta en arribar no topeu amb ell. És un pim pam i ja hi som.
Que mono....

I ara.. la baixada!!! una senyora baixada. Pedres i més pedres i he dit pedres? Ah si , i desgrimpem ( no sé si és correcte dir-ho així ) però bé, grimpem a l'inrevés.

Al final del pedregar hem d'anar a l'esquerra. Per un corriol d'aquells magnífics ben indicats amb el GR.

Cartell vist com si haguéssim de pujar al Solanes. Nosaltres no, nosaltres l'hem baixat. 

 Tot baixant arribarem a un masia. Aquesta masia és on vàrem arribar quan jo vaig anar a fer el Puig de les Agulles.... Em remeto a a la ressenya d'aquell dia. Ous i cases rurals. 
Anirem a mà esquerra o per on es vulgui. La qüestió és anar a cercar la carretera.

Arribades a la carretera direcció nord fins arribar a un planell a mà dreta on començarem el periple per arribar al puig de les Agulles. Cim comarcal de l'Alt Penedès.

I com la darrera vegada, hem de seguir les fites per aquí i per allà. Arbres caiguts, matolls, garrics, més matolls, esbarzers... mare meva tot el que hi ha en aquest cim. Es nota que no hi va ningú.
Un cop hem arribat amb l'ajuda de les cames i de molta moral, busquem la plaqueta del cim. I quina és la nostra alegria?? no hi és ¬¬'
No hi és. L'han tret, robat, amagat, volatitzat, segueixo? no hi és!!!
Insisteixo que l'hem buscat entre la selva de matolls. I res.
Bé com que no hi és, ens l'inventem no?

T'ha quedat moníssima. En serio que si.

Hauré de fer un mail aquesta gent per informar del que ha passat. Si es mira la meva ressenya anterior si que hi era. Ara NO.

Bé i després de berenar bagels i rols de canyella fets per una servidora, d'admirar el panorama, baixar de nou per la selva i agafar la carretera i anar rapidet rapidet perquè aquesta tarda s'ha allargat, ens persegueix un gos gran ( ho havia dit que era gran??) i veure un porc senglar, arribem al punt de partida.

Algun dia us explicaré la recepta dels meus bagels... estan tan bons...Ara que he vist que si busques cims comarcals al google, surt el meu blog estic molt contenta i emocionada amb els mil.lers d'admiradors anònims que tinc =).

Seguiré kminant. Descalçant-me les botes quan arribi al cim i explicant les meves experiències aquí.

PUIG CENDRÓS, SANT SALVADOR DE LES ESPASES 100 CIMS EMBLEMÀTICS ( EL BAIX LLOBREGAT )

PUIG CENDRÓS

SANT SALVADOR DE LES ESPASES

100 CIMS EMBLEMÀTICS 

( EL BAIX LLOBREGAT )

Aquesta ruta és una d'aquelles que comença en un lloc i acaba en un altre. Vull dir amb això que no és circular ni tampoc tornem al punt d'origen.
Bé, aquí cadascú que faci el que més li agradi.

Començarem a l'estació dels Ferrocarrils d'Olesa de Montserrat. És un trocet de ruta que vaig trobar de rutes que comencen en estacions de trens. Hi ha algunes que estan força interessant.
Aquí deixo l'enllaç : http://senderismeentren.cat/

Anirem tirant direcció nord pel carrer dels ferrocarrils fins arribar a una plaça força nova. En aquesta plaça, al final de tot girarem a mà esquerra.

 Enfilarem per un camí direcció a una zona residencial. També ens podem guiar per anar al pavelló esportiu del poble.

Un cop arribats al pavelló esportiu, veurem que comença el PR. Nosaltres deixarem els carrers i començarem a caminar per camí.

Arribats al primer encreuament anirem a mà dreta. Direcció Puigventós.

No deixo, però de visitar una creu que hi ha tot tirant recte.

M'agraden les creus de terme o cruzeros ( en castellà ).

Tot i que aquesta... no és massa maca, però tenia la seva història. 

Començarem a caminar per pista en molt bon estat. Fins i tot per a cotxes que pugen fins el coll. Seguirem, sense pèrdua, les senyals del PR. També hi ha altres senyals de mil colors.

Es comença a agafar alçada. Així ja podem anar divisant les poblacions de la vora. Per exemple Esparraguera.

 Aquesta zona és protegida. Trobarem aquesta mena d'escultura, simbol o el que sigui amb l'ocellet al damunt.

És un espai de natura... però massa ben cuidat no ho tenien. Fins i tot hi ha una font... sense aigua.

 A la nostra esquerra ens anirem recreant amb les formes de Montserrat. 

Com estem veient ens acompanya cim rera cim. Aviat començarem a fer els cims del Pirineu. A veure si també la podrem veure des de la llunyania...

 Després d'una bona estona per pista, la veritat una mica monòtona i cansada perquè no deixa de ser una pista transitable sense ombres i amb un paisatge no massa maco, arribarem al coll de les espases. Aquesta zona és com un petit mirador. Es pot divisar tota la Serra de Montserrat. També es pot veure Sant Salvador de les Espases. Hi ha una zona de picnic.

Nosaltres agafarem el camí, de moment també per pista, que ens queda a la nostra dreta arribant al coll.  

Aquest camí ja és un xic més agradable! 

 Arribats a un coll, per dir-ho així, ja trobarem a la nostra esquerra el cartellet de Puig Cendrós. Ja el tenim aquí!!! Ara si en pujada constant, però tampoc massa ehh, arribarem al primer cim del dia.

 Tot pujant veiem la torre de Collserola al fons. 

A vegades ( els ocells fan cagarades ;) ), Quan arribes al cim et quedes una mica xof. Quan dic xof, vull dir que dius : això és el cim? i això és emblemàtic??

La kminadora va buscar a veure perquè es deien emblemàtics i què tenien per ser-ho. Total que ho poden ser tots sempre que estiguin ben ressenyats, etc. 

No sé si és per vistes maques o el que sigui. Total, que aquest és emblemàtic . Però no tenia res més. Ni un cartellet...

Així que, ens va tocar posar el cartellet a nosaltres. Ups! ho he dit. Si, hem estat nosaltres. Podríem dir que ens estem convertint en unes cartelladores oficials. Però fem un bon servei a la comunitat de kminadors i kminadores. =)

Ja que m'havia tret la bota, la deixaré ser protagonista d'una foto.

Seguim? doncs anem cap al segon del dia. Sant Salvador de les espases.

Fàcil oi? Només ens falta el cartellet lluminós rotllo las Vegas. Per aquí!!!

Ara si que deixem la pista i anem per corriol.

Seguim les senyals? tria la que vulguis. A mi m'agrada  la del punt verd rotllo kimono de kunfú panda!

Aquesta ruta no es molt recomanable a l'estiu. Ha de fer una calooooor....

Arribarem a una cruïlla de nou. Nosaltres seguirem a l'esquerra, direcció a Sant Salvador. 

Al fons, Sant Salvador! és l'hòstia de xulo!.

M'ha quedat molt espiritual aquesta foto....

Interior on hi ha bancs i una bbc.

Desfem el camí i NO tornem a l'encreuament. Seguirem les senyals del PR.

Pujarem dalt del cim amb el cor alegre....Grimparem les muntanyes fins que es faci fosc!!

( hi ha algú que ja sap de què va la cançoneta ).

Seguim per corriol fins arribar a un coll. Aquí hem de girar a l'esquerra pel cami de l'Era de les Bruixes. Ara tornarem a agafar la pista... monòtona i amb molta calor. 

 Seguim les indicacions, sempre que en trobem direcció esparraguera, fins que el camí comença a baixar i en un revolt a l'esquerra nosaltres girem a la DRETA. Direcció aeri de Montserrat.

I ja no queda res. Baixar baixar i baixar...

Artistiques... que m'agraden...

Ja hi havia ganes d'arribar. Aquest darrer tram es fa un xic pesadet. Potser per la calor, no per les vista que són tota l'estona molt molt maques.

I avui ja hem fet. Dos cims, dos emblemàtics i a la motxilla bona companyia, bones vistes i racons que no coneixíem i els tenim al costat de casa.

Final de trajecte!!!!