divendres, 6 de juny del 2014

PUIG CASTELLAR - 100 CIMS EMBLEMÀTICS - ( L'ANOIA ) / PUIG SOLANES I PUIG DE LES AGULLES ( SOSTRE COMARCAL DE L'ALT PENEDÈS))

PUIG CASTELLAR
PUIG SOLANES
PUIG DE LES AGULLES
CIMS EMBLEMÀTICS / SOSTRE COMARCAL 

Això és un no parar. No en fem un, ni dos, sino tres! El primer dins la llista dels 100 emblemàtics. Aquest de l'Anoia, comarca veïna de la meva ( El Bages ). El segon ens venia de pas i el tercer... jo faré un repetir, i l'altra kminadora el farà per primera vegada.
Tres cims, ruta circular per passar una molt bona tarda. 
Tarda de cims, muntanyes, calor, masies, pins, matolls, garric i berenar de senyores al cim. 
Què més volíem?
Ah si, gossos que ens persegueixen i un porc senglar gros gros. El gos era gros també. Molt. De veritat....

Deixo un mapa de la ruta i també del lloc on començar-la ja que està una mica perdut el punt d'inici.






Comença la ruta per una pista forestal. Planera i agraïda.


Per un gran bosc de pins. Alguns ben grans.



Aquestes antenes ens marcaran el cim. Allà anem.


Ara que hi penso... els cims amb antenes sempre solen fer lletjos lletjos... 
Cartells al terra... i ara cap on anem? cap problema,  a les antenes. Seran lletjos però ens ajuden a l'hora de buscar-lo.


Arribats a un planell, agafarem la ruta més curta. El corriol.


Arribant al cim!!! a la nostra esquerra veurem una caseta amb les antenes, i allà al fons, la nostra primera fita de la tarda.



 Maleït sol!!
Ja en tenim un altre!!! i com no, Montserrat al fons!!!!





Antenes....

Deixem el cim per la pista i ens dirigim a la nostra segona fita. El Puig Solanes.



Deixem tots els trencalls, nosaltres sempre rectes i al final a la dreta . Com els lavabos! =)

DRETA!!!
 Seguim alguna marca verda per allà perduda, però no hi ha cap dificultat. Pista pista pista fins quan comença a fer una mica de baixada. Pam. Alerta! a la nostra esquerra corriolet i al cim.



Cimet. Amb unes "meravelloses" vistes uffff. Alerta en arribar no topeu amb ell. És un pim pam i ja hi som.
Que mono....





I ara.. la baixada!!! una senyora baixada. Pedres i més pedres i he dit pedres? Ah si , i desgrimpem ( no sé si és correcte dir-ho així ) però bé, grimpem a l'inrevés.






Al final del pedregar hem d'anar a l'esquerra. Per un corriol d'aquells magnífics ben indicats amb el GR.



Cartell vist com si haguéssim de pujar al Solanes. Nosaltres no, nosaltres l'hem baixat. 







 Tot baixant arribarem a un masia. Aquesta masia és on vàrem arribar quan jo vaig anar a fer el Puig de les Agulles.... Em remeto a a la ressenya d'aquell dia. Ous i cases rurals. 
Anirem a mà esquerra o per on es vulgui. La qüestió és anar a cercar la carretera.




Arribades a la carretera direcció nord fins arribar a un planell a mà dreta on començarem el periple per arribar al puig de les Agulles. Cim comarcal de l'Alt Penedès.



I com la darrera vegada, hem de seguir les fites per aquí i per allà. Arbres caiguts, matolls, garrics, més matolls, esbarzers... mare meva tot el que hi ha en aquest cim. Es nota que no hi va ningú.
Un cop hem arribat amb l'ajuda de les cames i de molta moral, busquem la plaqueta del cim. I quina és la nostra alegria?? no hi és ¬¬'
No hi és. L'han tret, robat, amagat, volatitzat, segueixo? no hi és!!!
Insisteixo que l'hem buscat entre la selva de matolls. I res.
Bé com que no hi és, ens l'inventem no?



T'ha quedat moníssima. En serio que si.
Hauré de fer un mail aquesta gent per informar del que ha passat. Si es mira la meva ressenya anterior si que hi era. Ara NO.

Bé i després de berenar bagels i rols de canyella fets per una servidora, d'admirar el panorama, baixar de nou per la selva i agafar la carretera i anar rapidet rapidet perquè aquesta tarda s'ha allargat, ens persegueix un gos gran ( ho havia dit que era gran??) i veure un porc senglar, arribem al punt de partida.

Algun dia us explicaré la recepta dels meus bagels... estan tan bons...Ara que he vist que si busques cims comarcals al google, surt el meu blog estic molt contenta i emocionada amb els mil.lers d'admiradors anònims que tinc =).

Seguiré kminant. Descalçant-me les botes quan arribi al cim i explicant les meves experiències aquí.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada