PUIG CENDRÓS
SANT SALVADOR DE LES ESPASES
100 CIMS EMBLEMÀTICS
( EL BAIX LLOBREGAT )
Aquesta ruta és una d'aquelles que comença en un lloc i acaba en un altre. Vull dir amb això que no és circular ni tampoc tornem al punt d'origen.
Bé, aquí cadascú que faci el que més li agradi.
Començarem a l'estació dels Ferrocarrils d'Olesa de Montserrat. És un trocet de ruta que vaig trobar de rutes que comencen en estacions de trens. Hi ha algunes que estan força interessant.
Aquí deixo l'enllaç : http://senderismeentren.cat/
Anirem tirant direcció nord pel carrer dels ferrocarrils fins arribar a una plaça força nova. En aquesta plaça, al final de tot girarem a mà esquerra.
Enfilarem per un camí direcció a una zona residencial. També ens podem guiar per anar al pavelló esportiu del poble.
Un cop arribats al pavelló esportiu, veurem que comença el PR. Nosaltres deixarem els carrers i començarem a caminar per camí.
Arribats al primer encreuament anirem a mà dreta. Direcció Puigventós.
No deixo, però de visitar una creu que hi ha tot tirant recte.
M'agraden les creus de terme o cruzeros ( en castellà ).
Tot i que aquesta... no és massa maca, però tenia la seva història.
Començarem a caminar per pista en molt bon estat. Fins i tot per a cotxes que pugen fins el coll. Seguirem, sense pèrdua, les senyals del PR. També hi ha altres senyals de mil colors.
Es comença a agafar alçada. Així ja podem anar divisant les poblacions de la vora. Per exemple Esparraguera.
Aquesta zona és protegida. Trobarem aquesta mena d'escultura, simbol o el que sigui amb l'ocellet al damunt.
És un espai de natura... però massa ben cuidat no ho tenien. Fins i tot hi ha una font... sense aigua.
A la nostra esquerra ens anirem recreant amb les formes de Montserrat.
Com estem veient ens acompanya cim rera cim. Aviat començarem a fer els cims del Pirineu. A veure si també la podrem veure des de la llunyania...
Després d'una bona estona per pista, la veritat una mica monòtona i cansada perquè no deixa de ser una pista transitable sense ombres i amb un paisatge no massa maco, arribarem al coll de les espases. Aquesta zona és com un petit mirador. Es pot divisar tota la Serra de Montserrat. També es pot veure Sant Salvador de les Espases. Hi ha una zona de picnic.
Nosaltres agafarem el camí, de moment també per pista, que ens queda a la nostra dreta arribant al coll.
Aquest camí ja és un xic més agradable!
Arribats a un coll, per dir-ho així, ja trobarem a la nostra esquerra el cartellet de Puig Cendrós. Ja el tenim aquí!!! Ara si en pujada constant, però tampoc massa ehh, arribarem al primer cim del dia.
Tot pujant veiem la torre de Collserola al fons.
A vegades ( els ocells fan cagarades ;) ), Quan arribes al cim et quedes una mica xof. Quan dic xof, vull dir que dius : això és el cim? i això és emblemàtic??
La kminadora va buscar a veure perquè es deien emblemàtics i què tenien per ser-ho. Total que ho poden ser tots sempre que estiguin ben ressenyats, etc.
No sé si és per vistes maques o el que sigui. Total, que aquest és emblemàtic . Però no tenia res més. Ni un cartellet...
Així que, ens va tocar posar el cartellet a nosaltres. Ups! ho he dit. Si, hem estat nosaltres. Podríem dir que ens estem convertint en unes cartelladores oficials. Però fem un bon servei a la comunitat de kminadors i kminadores. =)
Ja que m'havia tret la bota, la deixaré ser protagonista d'una foto.
Seguim? doncs anem cap al segon del dia. Sant Salvador de les espases.
Fàcil oi? Només ens falta el cartellet lluminós rotllo las Vegas. Per aquí!!!
Ara si que deixem la pista i anem per corriol.
Seguim les senyals? tria la que vulguis. A mi m'agrada la del punt verd rotllo kimono de kunfú panda!
Aquesta ruta no es molt recomanable a l'estiu. Ha de fer una calooooor....
Arribarem a una cruïlla de nou. Nosaltres seguirem a l'esquerra, direcció a Sant Salvador.
Al fons, Sant Salvador! és l'hòstia de xulo!.
M'ha quedat molt espiritual aquesta foto.... |
Interior on hi ha bancs i una bbc. |
Desfem el camí i NO tornem a l'encreuament. Seguirem les senyals del PR.
Pujarem dalt del cim amb el cor alegre....Grimparem les muntanyes fins que es faci fosc!!
( hi ha algú que ja sap de què va la cançoneta ).
Seguim per corriol fins arribar a un coll. Aquí hem de girar a l'esquerra pel cami de l'Era de les Bruixes. Ara tornarem a agafar la pista... monòtona i amb molta calor.
Seguim les indicacions, sempre que en trobem direcció esparraguera, fins que el camí comença a baixar i en un revolt a l'esquerra nosaltres girem a la DRETA. Direcció aeri de Montserrat.
I ja no queda res. Baixar baixar i baixar...
Artistiques... que m'agraden... |
Ja hi havia ganes d'arribar. Aquest darrer tram es fa un xic pesadet. Potser per la calor, no per les vista que són tota l'estona molt molt maques.
I avui ja hem fet. Dos cims, dos emblemàtics i a la motxilla bona companyia, bones vistes i racons que no coneixíem i els tenim al costat de casa.
Final de trajecte!!!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada