PIC DE COSTA CABIROLERA
CIM COMARCAL DEL BERGUEDÀ
Cada vegada en queden menys. Menys i més alts, però el repte segueix. Si no són aquests ( els comarcals ) són els emblemàtics. En tenim 100 per fer!.
Però avui en toca un de comarcal.
Farem el Costa Cabirolera.
A vegades penses de què li ve el nom del cim o de la serra. Aquest un cop feta l'ascenció ja sabem perquè es diu Cabirolera. I això que de cabirols només en vàrem veure un.
Arribem en cotxe fins el pla de les Bassotes o coll de Bassotes. No té pèrdua. Passat el refugi de Lluís Estasén ( Pedraforca ), seguim la pista fins arribar al pla. Allà podrem aparcar.
Podem començar a caminar seguint muntanya amunt o si no volem començar tan "fort" podem seguir un caminet que ens pot fer arribar fins pràcticament a la Coma dels Cortils. Lloc on haurem de canviar de vessant.
Durant tot el recorregut fins la Coma dels Cortils, anirem trobant senyals de PR i també punts de color taronja. Crec que marquen la Cavalls de Vent.
Anirem veient el nostre cim. Tampoc sembla tan lluny oi?
A mesura que anem pujant les vistes es fan més i més boniques.
Un cop arribem al prat de Berló podem descansar una mica les cames. En aquest punt hem de seguir les marques vermelles ( punts ). Girar una mica cap a l'Oest però sense perdre alçada.
Arribarem a un pas. El PAS. Hi ha un canvi de vessant. Una bona baixada molt pedragosa. Cal anar força alerta ja que hi ha algun pas una mica complicat si no hi estem acostumats.
Mentres anem baixant les vistes a la nostra esquena són impresionants.
Anirem caminant per corriol fins arribar a la font dels Cortils.
Va bé aquesta font, sobretot de tornada que ens vàrem quedar sense aigua...
Arribats a la font, hem de girar cap a l'esquerra ( mirant a la font ) i seguir el corriol que ens portarà al cim.
En un principi hi ha marques de GR, però tampoc cal fer massa cas perquè hi ha un moment que ens fa perdre alçada.
Arribarem fent una bona pujada, fins a la falda del nostre cim. Aquí veiem que encara ens queda una "mica" fins al cimet...
Una tartera molt descomposta, però que molt ens fa de "corriol" fins al cim.
Millor para a mitja tartera i fer una foto una mica artística. Quines penes per pujar. Hi ha moments que et falten mans per agafar-te i no perdre l'equilibri.
I un cop ets a dalt de tot gires a la dreta. Cap al nostre cim.
Això si, pares per respirar una estona. Sort que hi ha unes grans vistes ( Pedraforca ) i més enllà es veu Montserrat i més enllà....
Mira que no hi havia ningú, però el senyor va treure el cap en aquest moment...
No passa res.. aquesta parella ens va fer una bonica foto de record.
I no podíem marxar sense la nostra instantànea preferida!!
Aquest dia la tornada la vàrem fer pel mateix camí. Sé que hi ha altres alternatives, però aquí la kminadora proutes feines va tindre per pujar. Imagineu per baixar.
He de donar les gràcies a la companyia. A l'amistat. A la paciència i al bon humor. A no defallir en els mals moments i sobretot a seguir al meu costat.
Nota
Existeix un/a, uns/unes persones que estan robant les plaques dels cims emblemàtics. Dic robant perquè no hi són i no hi trobo una altra raó al fet que desapareguin i només deixin els 4 "remaches" que serveixen per clavar-les.
Acció molt lletja per part d'aquestes o aquesta persona.
Aquí queda dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada