EL TAGAMANENT
100 cims emblemàtics de Catalunya
No té res d'especial. O potser si, que en té molt. Sempre dependrà de com t'ho miris. Els 100 cims tenen molt d'especial per a mi, no tant pel fet de fer-ne 100, sino pel fet de compartir-los amb la gent que t'estimes ( no és per posar-se cursi ), però fer cims i caminades es pot arribar a convertir en quelcom especial. Moments per compartir, moments per xerrar, perdre's i si, també per cabrejar-se amb les muntanyes i fer-te pensar : què nassos faig jo aquí a les 8 del matí un diumenge amb lo bé que podria estar al llit?!!Però hi tornes. Dia rere dia. Tornes a pujar muntanyes, a seguir corriols, a buscar fites i senyals i a xocar les mans perquè n'has aconseguit un més. I potser en tindrem més de 100 algun dia, però seguirem pujant, baixant i maleint camins incaminables i muntanyes pelades sense encant. Però li posarem. Oi tant que li posarem.
"... i penso en tu en cada moment, des que el sol treu el cap pel Tagamanent i va il.luminant el somriure de la meva gent..." ( Els Catarres ), però ara també una mica meva quan vas pujant pujant pujant....
Com ja he dit, o potser no, avui no cal posar massa ressenya del cim. És un dels típics de Catalunya. Dels típics per pujar a fer un dinar o un berenar o com nosaltres, a esmorzar.
No sé on vaig llegir que el Tagamanent és la muntanya iniciàtica de l'excursionisme català. Així doncs, amb més raó no cal posar les ressenyes, si més no, perquè la podem començar a pujar des d'on ens vingui més de gust.
Nosaltres vàrem començar des del poble d'Aiguafreda. Seguint la ruta Verdaguer.
Posa Matagalls/Montserrat, però no eh!! |
M'agraden els cartells al terra... sort que hi ha fites que ens ajuden.
El senyor que guarda l'església la va obrir i fer una bona explicació del perquè i del quan de tot plegat. Sembla ser que era una part molt important del poble de Tagamanent, fins i tot l'ajuntament era allà dalt.
Nosaltres vàrem fer una ruta circular, que per cert, se'ns va fer un xic massa llarga, però vàrem poder veure part de la serra.
Llàstima que el dia no acompanyava gens i no vàrem poder veure ni el Matagalls, ni res de la serra del Montseny.
Això si, uns grans exemplars d'arbres.
Fites que ens ajuden a seguir la ruta.
I com no els meus amics...
Us deixo la ruta del Wikiloc per cortesia de la Kminadora acompanyant.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8159770
Així us quedarà més clar el camí de tornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada