TURÓ DE L'HOME 

( Sostre comarcal del Vallès Oriental )

&

LES AGUDES

( Sostre comarcal de la Selva )

25 maig de 2013

Possiblement el Turó de l'Home sigui un dels cims comarcals més visitats de tot Catalunya. Vaig comentar amb algú que anava a pujar-lo i em va dir : Ahh em sona, aquell que sempre surt a les notícies del temps oi? 

Bé no sé si surt sempre a les notícies del temps, però de canvis de temps si que va anar l'ascens i també el descens!

El Turó de l'Home ja l'havia fet en els meus temps de l'esplai, però Les Agudes no. És força curiós que no l'hagués fet, ja que està només a uns 20 minuts.

Aquesta excursió és molt fàcil. Tranquil.la. Per fer-la amb un matí sense haver de matinar gaire. Bé a l'estiu jo crec que pot ser una mica feixuga per la calor, però ara a la primavera és molt agradable.

Pujant hi havia molta boira però és feia bé el camí, ja que escampava força per moments.

El paisatge és molt semblant al de la setmana passada fent el Moixer... tot i que aquell per a mi va ser molt més encantat.

 Vas pujant fent ziga zagues, fet que és agradable ja que en tota l'estona no deixes la pujada.

 No ens podem perdre ni que volguem! ja que tota l'estona està molt ben indicat el camí.

Així , com que no has d'anar pendent de puntets vermells, ni verds ni liles. Tampoc has d'estar pendent de marques grogues a la teva esquerra o una P gegant a un arbre per poder girar, vas més pendent dels teus pensaments, del paisatge, del que t'envolta. 
Vas més pendent d'aquella cançó interior que t'acompanya o de la teva respiració.
Vas més pendent de tot allò que t'importa o tot allò que t'envolta.

Vas més pendent d'admirar aquests magestuosos avets....

 I que en feia de dies que no trobava un arbre al mig del camí!!

I en arribar a dalt.... boira. Boira i més boira... he dit boira? doncs si... i molta.

Arribes aquell panell que et diu : aquí el mar, aquí Montserrat,... aquí boira!

I ho has d'imaginar perquè sino t'entra una depre d'haver pujat només per veure boira...

Així que faig cap a les Agudes a veure si hi ha més sort. 

Pero abans....

I abans de fer cap a les Agudes, faig una foto "artística"... per demostrar que sempre hi ha algú que s'enrecorda de la nostra Terra!

Al fons Les Agudes

 El Turó era un mar de boira i Les Agudes no, així que no trigo gens en arribar-hi per buscar unes bones vistes de la part nord.

M'entretinc fent fotos a les floretes... 

Tampoc hi ha cap pèrdua per arribar a les Agudes. Aquesta vegada ens acompanya el GR.

Ens acompanya el GR i també unes vistes fantàstiques de la part nord del Montseny....

I com no... 

I aquesta gran creu que culmina el cim de Les Agudes!!!!

I un cop arribat al cim, fetes les fotos i menjar el meu súper entrepà, vaig haver de fer un pensament molt i molt ràpid! ja que va començar a pujar la boira de tal forma que semblava Mordor! 

Això no és res amb el que hi havia.. només per veure la diferència del matí al migdia..

Recomano que aneu força d'hora al matí perquè no us passi el mateix... tot i que baixar  rodejada de boira té el seu misteri, encanta o cangueli!!!

EL MOIXER

( Sostre comarcal de l'Alt Empordà )

feat.

 PIC DE SALINES & ROC DEL COMPTADOR 

18 maig de 2013

Senyores i senyors ( rotllo educació modo on ), aquesta vegada hem fet 3 i 2 cims. 3 per al  Kminador i 2 per aquí la Kminadora...

Avui faré la descripció més "tècnica" de la ruta, ja que normalment seguim les rutes del llibre dels Sostres Comarcals de l'editorial Cossetània, però aquesta vegada el Kminador ha volgut fer una ruta diferent. Una ruta circular, ja que la que marcava al llibre no ho era. Al final com es pot veure, és una ruta en forma de 8. Són 6,93Km.

1. Santuari de la Mare de Déu de les Salines.
2. Coll entre el Pic de Salines i El Moixer.
3. Pic de Salines.
4. Coll del Pou. Agafem el GR per ascendir El Moixer. Seguint el GR trobarem a mà esquerra un camí  marcat amb vermell ( trobarem una P vermella en un arbre ). A la baixada anem per un camí marcat en groc i no el deixem fins arribar a les salines.
5. El Moixer.
6. Roc del Comptador.

La ruta comença a Maçanet de Cabrenys on agafem la pista forestal que puja a l'ermita i santuari de la Mare de Déu de les Salines. La pista transcórrer de pujada 12km i de baixada 13,5km... o sigui que fem més km de baixada... (¿?). La pista no està en mal estat tot i que si es porta un cotxe una mica baix potser s'ha d'anar més alerta.

Es deixa el cotxe al santuari ( 1.100m ). Nosaltres vàrem començar la ruta aquí mateix.

Hem de dirigir-nos cap el Pic de les Salines. El corriol puja.... puja fort, força... però entre un paratge molt i molt agradable. 

No té cap pèrdua, arribem al coll i allà trobem marques cap a la dreta i cap a l'esquerra.

Nosaltres fem cap a la dreta cap el Pic de les Salines. En uns 15 minuts en fas cap.

Aquí la kminadora no el va fer. Podríem dir que tenia l'ànima més enllà dels peus ( o sigui que estava morta ) així que un petit descans per agafar forces va anar genial. Mentres esperava al kminador vaig poder apreciar aquestes vistes.

Coll , amb vistes a la dreta direcció Pic de les Salines

Coll, amb vistes a l'esquerra direcció  El Moixer

Vista frontal del Coll, amb el corriol de pujada a la nostra esquena

Vista frontal del Coll, amb el corriol davant nostre

Al cim de les Salines ens podem trobar....

Aquesta fita tan artística! si és que la imaginació pot estar a tot arreu oi?

 I també aquesta bústia, on podem enviar...

 Després de descansar i esperar al kminador que pugés i baixés del Pic de les Salines corrents, fem camí cap el Moixer.
Ens trobem alguns caminadors francesos, ja que anem tota l'estona entre dos països. El nostre i el veí.

Anem carenant fins arribar a un pla amb una bassa d'aquestes pels incendis. Allà hem agafat les marques del GR i ens endinsem a una immensa fageda.
Cal dir que hi ha unes marques grogues a la nostra esquerra que fan cap al GR en un determinat moment ( 5 minuts caminant ).

El corriol va pujant, amb suavitat, de forma molt gradual. 
No es fa gens pesat, ja que el paisatge es "ohhh que macuuuu" ( si si una del Bages ho diu també ).
Miris on miris vas trobant llocs, indrets, arbres, algun animalet que toques amb un palito, les fulles, l'olor dels arbres, del bosc... 

Bárbol... segur que s'ha quedat quiet quiet quan ens ha vist arribar... i quan acabem de passar ens mira i es queixa. Comenta als seus amics que aquests dos s'han fet fotos penjats de les seves arrels...humans que l'admiren...

 I aquest?? és el Kraken . Jo el coneixia marí, però  segur que algun dia es va cansar del mar i va sorgir emmig d'aquesta fageda...

I aquestes ? semblen que tinguin moviment propi.
Seguim el GR fins que trobem un camí marcat en vermell a mà esquerra. En un arbre trobarem una P marcada en vermell. Agafem doncs aquest trencall fins el Moixer ( 1.443.3m)


Si fins ara hem tingut la companyia dels faigs, i dels nostres amics mitològics i fantàstics, ara ens acompanya una vista privilegiada.

El Canigó

No el pots deixar d'admirar. Nevat et dóna la benvinguda al Moixer. Pic que per si sol no té cap encant, ja que hi ha unes súper antenes de comunicacions que li fan perdre tot encant. 
Fa molt i molt de vent. La tramuntana ens va empenyent amb força. Empenyent per no quedar-nos massa estona i fer via cap el Roc del Comptador.
Això si, abans de marxar fem les nostres fotos de rigor. I com no, la més esperada...

Aquesta vegada documentem un xic més la nostra ascensió i sense agafar la foto com una metàfora del que podria semblar, tot el contrari, regalem a les nostres companyes una foto sobre el vèrtex.

Un cop documentada  gràficament la nostra fita del dia, seguim el corriol que ens queda davant mateix a mà esquerra del vèrtex, fent cap al Roc del Comptador ( 1.451m )

Cal dir que el Roc és un dels 100 cims emblemàtics de Catalunya i no es pot desaprofitar l'ocasió de fer-lo ja que el tenim aquí mateix. 

En aquest cim trobem un clau i també una petita plaqueta amb una senyera d'algú que ha fet els 100 cims i allà ho ha deixat de record...

Desfem el camí que hem fet fins El Moixer i baixem seguint les fites de color groc. 

Ara sí que la baixada és és baixada. Entre la faigeda, les fulles ens tapen el camí. Camí tou i molt agradable, això si anar alerta perquè sota de les fulles hi ha pedres que et poden fer relliscar.

El Kminador fa el descens ràpid! molt ràpid!

I tornem arribar al mateix lloc on havíem agafar el GR de pujada ( on hi ha la bassa ). Allà agafem un altre cop el GR de baixada. Un corriol també molt agradable. Força pedregós però ràpid.

Arribem a la pista on hi ha una cova amb la Mare de Déu de les Salines allà dins... li han posat una reixa a la cova perquè no volen que s'escapi.

Aquest és el corriol per on hem baixat

I només ens queda arribar fins el cotxe de nou.

Ara si fer els 13,5km de baixada.

Dia de pujades pujades i baixades baixades. Dia de fulles seques i arbres que es queden quiets quan ens veuen arribar. Dia de posar-nos roba i treure'ns aquesta quan la tramuntana deixa de bufar. Dia se buscar un lloc on poder dinar a les tantes de la tarda  i de nou, bandes sonores roqueres i metàl·liques amb final molt Circus... Ara que hi penso, vàrem pujar la muntanya amb una notícia a la ràdio sobre la mort d'un pallasso ( no sé quin ho sento ) i vàrem arribar a casa amb un tema de Kiss : " Psyco Circus " .

Agraïments de la Kminadora

Per la teva paciènia. Les teves parades i les fotos mentres intentava arribar amb vida.

PUIG DE LA MOLA

(Sostre Comarcal del Garraf )

11 maig de 2013

El mes de maig es caracteritza per ser un dels més inestables de tot el calendari. Dies amb pluja, dies amb sol i dies amb molt sol, com avui.

Dóna ganes de sortir a passejar per aquestes muntanyes perdudes. I avui ha tocat fer un altre cim. El Puig de la Mola. Em sembla que hi ha molts cims que es diuen la Mola. No fa massa en vaig fer un altre, tot i que aquest no té res a veure amb aquell. Aquest només té 535m, però com que l'he començat de ben pla, semblava que era més alt i tot.

La ruta comença a l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Si el nom té candela. Tot i que el poblet no té res a veure amb el nom, ja que era ben maco. Segones residències crec. Sempre m'ha sorprès que la gent tingui una segona residència a pendre pel... d'allà on deu viure. Deuen fer un munt de km per arribar-hi, ja que aquest poblet està al mig de... poca cosa.

Deixant el cotxe al que sembla la plaça del barri, ja que és un barri que pertany a Olesa de Bonesvalls, es troba ben ràpid el senyal del GR 5 que no l'haurem de deixar en tot el camí, és més, no sé si som nosaltres que no el deixem o és ell que no ens deixa, ja que no havia vist mai un camí tan ben senyalitzat. Això és el que hauria de ser a tot arreu.

El GR 5 marca el camí fins l'Avenc de l'Esquerrà i Sitges.

Ha estat curiós, perquè no m'he trobat a ningú en tot el camí. Només quan he arribat al cim han arribat 3 ciclistes de Barcelona ( no diré com ho he esbrinat però era evident ).

Com es pot veure, primer era un camí ben planer, rodejada de vinyes i sobretot molt sotabosc típic del mediterrani.

Les vinyes que ens donen aquest vi que tant ens agrada. Són curioses les parres oi? tan recargolades i que després ens donin aquest líquid que a voltes també pot ser recargolat al paladar. 

El caminet es deixa ben aviat per anar a parar a un corriol molt pedregós. Sort de les bones botes... és del tot recomanable portar un bon calçat per aquest camí, ja que bona part del camí vas per pedres. És com una tartera però horitzontal. 

La veritat que el camí no es fa gens cansat ja que és molt planer en tot moment. Només quan arribes ja a prop del cim es fa més costaner.

I el camí et sorprèn. No només per la seva bellesa sino també per les senyals que et vas trobant. Com aquestes  fites que et donen  la benvinguda a un nou món. Entra i a veure que t'hi trobaràs oi? Dues fites fetes amb les pedretes que segur com jo, molts caminadors han anat deixant. 

Jo una d'anada i una de tornada. L'anada perquè sigui bona i la tornada... per donar-te les gràcies.

En una hora arribes a l'Avenc de l'Esquerrà. Tot s'ha de dir que ahir quan mirava la ressenya per fer el cim, no sabia ben bé que era un Avenc. No ho vaig buscar. Tot i que em picava moltíssim la curiositat de saber que era, ja que més o menys tenia una petita idea del que podria ser, no ho vaig cercar. Vaig pensar que ho descobriria millor in situ. 

És com la Foradada. "No miris la foto" em va dir. Millor trobar-ho al lloc.

Com ho diria per no quedar com una inculta en aquests temes: l'avenc és un peaaaazo forat al terra amb una profunditat de 336m que fa por només treure-hi el cap!

Sort que al cartellet de fora posava que no s'hi podia entrar al maig, que sino jo de cap que hi vaig... ( o no ). 

Quina por entrar allà a dins... i segur que més d'un pensa tot el contrari. Us ho regalo. Prefereixo caminar sota el cel i els núvols i els ocellets i totes aquestes cosetes... I no tinc por a la foscor ni a les profunditats ni res, tot el contrari, el que tindria por és com pujar de nou!

Bé sobre gustos no diré res. Jo per si les mosques em vaig agafar ben fort a una branqueta per fer la foto.

I qualsevol foradet a les pedres és bo per reposar 5 minuts, beure aigua i deixar el palito.

Sempre l'he de deixar per terra però aquesta vegada no.

I pujant per la pista que marca el GR arribes al Corral de l'Esquerrà i has de buscar molt bé entre tots els matolls un parell de fites que t'indiquen la pujada final al cim.

Heu trobat les dues fites?? bé segur que si, doncs jo he estat una estoneta per trobar-les...

I ja només queda amunt amunt i fora!!!

Com m'agrada poder veure Montserrat. Aquesta vegada des d'una altra perspectiva. Aquesta és la cara "lletja" com diem els del Bages. Ens creiem "privilegiats" de poder contemplar la cara més típica d'ella. Aquest és com el cul de la Montse.

 I al cim de la Mola hi ha una torre de vigilància. Amb plaques solars i tot eh. Sort que l'escala de pujada no està a mà, que sino crec que ja no hi serien... en fi.

 I també hi ha un vèrtex geodèsic i també dues fites de terme.

Crec que m'estic tornant tota una entesa en fites, termes, vèrtex i...

Plaques!!!!

Ja en tinc un altra més  per a recordar, per inspirar-me en fer el següent, per seguir endavant, per seguir descobrint aquesta Terra meva.

(nota mental de la que kmina )

Per voler estrenar el bon temps i posar-me pantalons curts, se m'han quedat les cames que sembla que m'hagi anat al llit amb dos gats emprenyats.

Recomano no fer la ruta amb calça curta ja que hi ha molt sotabosc....