LA FORADADA ( Cantonigròs )

05 de maig 2013

Avui no ha estat un dia de cim comarcal, però no per això deixaré de fer la meva entrada. Tampoc hem fet cap cim, però si un dels llocs més macos que he visitat darrerament.

Hem anat a la Foradada.

Deixant el cotxe a Cantonigròs (*), hem fet una ruta circular. De Cantonigròs fins l'Esquirol i des d'allà fins la Foradada. Deixant aquesta, es torna un altre cop on havíem deixat el cotxe.

(*) Cantonigròs és un poblet de la comarca d'Osona on es celebra el Festival Internacional de Música. Jo no sabia que l'instrument que es tocava era... acordió! Així que jo l'he batejat com CantoniUrkel. Deu ser digne de veure tot un poble tocant l'acordió... 

Bé, tornant amb la ruta, avui ha estat un dia tranquil.let. És una ruta per anar fent, sense presses. El camí de baixada de Cantonigròs fins a l'Esquirol transcorre per una antiga riera. Dic antiga perquè ara no hi ha aigua, tot i que n'hem trobat força degut a les darreres pluges.

És un bon camí per fer amb btt ( això ho ha dit el meu acompanyant...la bicicleta i jo em sembla que som un xic incompatibles, tot i que darrerament m'han entrat ganes de nou de treure-li la pols i provar-la, hauré de fer un petit pensament ).

Tot el camí està molt ben senyalitzat. No hi ha pèrdua en cap moment. 

De l'Esquirol fins la Foradada hi havia moltíssim fang. I jo com que sóc així de "patosa" m'he fotut de fang fins dalt. Com pot ser que jo m'emmerdi tant i d'altres no? dec tindre imant pel fang... seguríssim.

El caminet és molt maco. Tota l'estona vas al costat de la riera fins arribar al punt que has de baixar fins la Foradada.

Hi havia força gent. És una ruta fàcil i alhora súper maco el destí.

Ha estat impossible fer una foto sense gent... gent que intentava anar fins la cascada, gent que es treia la roba i intentava arribar fins la cascada, gent que intentava arribar fins darrere de la cascada, però no ha estat possible. El terreny era una mica, o molt, o suficientment relliscós(?) per poder arribar sense posar-se de fang fins el cap o sense acabar dins l'aigua, o sense acabar fent el rídicul i que tothom acabés rient!

Ha valgut la pena intentar-ho. La propera vegada tovallola i banyador i una bona capbussada!

Avui no hi ha gran varietat de fotografies. Però crec que aquestes dues són prou maques per pensar en tornar a l'estiu.

Asseguts a la pedra et quedes embadalit mirant el teu entorn. Si, possiblement m'he trobat a mi mateixa aquella estona. Possiblement m'he conectat amb la natura de nou per poder continuar cercant espais i paratges tan hermosos com aquests, com sempre, en aquesta Terra nostra.

Després de la caminada i tornar a Cantonigròs, s'ha d'anar a dinar a Ca l'Ignasi  o  a Ca la Laia. Bé dic s'ha si es vol clar. Nosaltres hi hem anat.

Com que he dinat molt i molt bé i el tracte ha estat del tot agradable, deixaré la pàgina web del restaurant aquí indicada.

www.calignasi.com/‎

I per avui el dia ja tocava a la seva fi. Si més no des de les 8 del matí fins les 6 de la tarda 

no ha estat un diumenge desaprofitat. 

"Podent sortir a fer aquestes excusions, qui és el que es queda a casa un diumenge?"