PUIG DE LA MOLA
(Sostre Comarcal del Garraf )
11 maig de 2013
El mes de maig es caracteritza per ser un dels més inestables de tot el calendari. Dies amb pluja, dies amb sol i dies amb molt sol, com avui.
Dóna ganes de sortir a passejar per aquestes muntanyes perdudes. I avui ha tocat fer un altre cim. El Puig de la Mola. Em sembla que hi ha molts cims que es diuen la Mola. No fa massa en vaig fer un altre, tot i que aquest no té res a veure amb aquell. Aquest només té 535m, però com que l'he començat de ben pla, semblava que era més alt i tot.
La ruta comença a l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Si el nom té candela. Tot i que el poblet no té res a veure amb el nom, ja que era ben maco. Segones residències crec. Sempre m'ha sorprès que la gent tingui una segona residència a pendre pel... d'allà on deu viure. Deuen fer un munt de km per arribar-hi, ja que aquest poblet està al mig de... poca cosa.
Deixant el cotxe al que sembla la plaça del barri, ja que és un barri que pertany a Olesa de Bonesvalls, es troba ben ràpid el senyal del GR 5 que no l'haurem de deixar en tot el camí, és més, no sé si som nosaltres que no el deixem o és ell que no ens deixa, ja que no havia vist mai un camí tan ben senyalitzat. Això és el que hauria de ser a tot arreu.
Ha estat curiós, perquè no m'he trobat a ningú en tot el camí. Només quan he arribat al cim han arribat 3 ciclistes de Barcelona ( no diré com ho he esbrinat però era evident ).
Com es pot veure, primer era un camí ben planer, rodejada de vinyes i sobretot molt sotabosc típic del mediterrani.
Les vinyes que ens donen aquest vi que tant ens agrada. Són curioses les parres oi? tan recargolades i que després ens donin aquest líquid que a voltes també pot ser recargolat al paladar.
El caminet es deixa ben aviat per anar a parar a un corriol molt pedregós. Sort de les bones botes... és del tot recomanable portar un bon calçat per aquest camí, ja que bona part del camí vas per pedres. És com una tartera però horitzontal.
La veritat que el camí no es fa gens cansat ja que és molt planer en tot moment. Només quan arribes ja a prop del cim es fa més costaner.
I el camí et sorprèn. No només per la seva bellesa sino també per les senyals que et vas trobant. Com aquestes fites que et donen la benvinguda a un nou món. Entra i a veure que t'hi trobaràs oi? Dues fites fetes amb les pedretes que segur com jo, molts caminadors han anat deixant.
Jo una d'anada i una de tornada. L'anada perquè sigui bona i la tornada... per donar-te les gràcies.
En una hora arribes a l'Avenc de l'Esquerrà. Tot s'ha de dir que ahir quan mirava la ressenya per fer el cim, no sabia ben bé que era un Avenc. No ho vaig buscar. Tot i que em picava moltíssim la curiositat de saber que era, ja que més o menys tenia una petita idea del que podria ser, no ho vaig cercar. Vaig pensar que ho descobriria millor in situ.
És com la Foradada. "No miris la foto" em va dir. Millor trobar-ho al lloc.
Com ho diria per no quedar com una inculta en aquests temes: l'avenc és un peaaaazo forat al terra amb una profunditat de 336m que fa por només treure-hi el cap!
Sort que al cartellet de fora posava que no s'hi podia entrar al maig, que sino jo de cap que hi vaig... ( o no ).
Quina por entrar allà a dins... i segur que més d'un pensa tot el contrari. Us ho regalo. Prefereixo caminar sota el cel i els núvols i els ocellets i totes aquestes cosetes... I no tinc por a la foscor ni a les profunditats ni res, tot el contrari, el que tindria por és com pujar de nou!
Bé sobre gustos no diré res. Jo per si les mosques em vaig agafar ben fort a una branqueta per fer la foto.
I qualsevol foradet a les pedres és bo per reposar 5 minuts, beure aigua i deixar el palito.
Sempre l'he de deixar per terra però aquesta vegada no.
I pujant per la pista que marca el GR arribes al Corral de l'Esquerrà i has de buscar molt bé entre tots els matolls un parell de fites que t'indiquen la pujada final al cim.
Heu trobat les dues fites?? bé segur que si, doncs jo he estat una estoneta per trobar-les...
I ja només queda amunt amunt i fora!!!
Com m'agrada poder veure Montserrat. Aquesta vegada des d'una altra perspectiva. Aquesta és la cara "lletja" com diem els del Bages. Ens creiem "privilegiats" de poder contemplar la cara més típica d'ella. Aquest és com el cul de la Montse.
Crec que m'estic tornant tota una entesa en fites, termes, vèrtex i...
Plaques!!!!
Ja en tinc un altra més per a recordar, per inspirar-me en fer el següent, per seguir endavant, per seguir descobrint aquesta Terra meva.
(nota mental de la que kmina )
Per voler estrenar el bon temps i posar-me pantalons curts, se m'han quedat les cames que sembla que m'hagi anat al llit amb dos gats emprenyats.
Recomano no fer la ruta amb calça curta ja que hi ha molt sotabosc....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada