EL MOIXER
( Sostre comarcal de l'Alt Empordà )
feat.
PIC DE SALINES & ROC DEL COMPTADOR
18 maig de 2013
Senyores i senyors ( rotllo educació modo on ), aquesta vegada hem fet 3 i 2 cims. 3 per al Kminador i 2 per aquí la Kminadora...
Avui faré la descripció més "tècnica" de la ruta, ja que normalment seguim les rutes del llibre dels Sostres Comarcals de l'editorial Cossetània, però aquesta vegada el Kminador ha volgut fer una ruta diferent. Una ruta circular, ja que la que marcava al llibre no ho era. Al final com es pot veure, és una ruta en forma de 8. Són 6,93Km.
1. Santuari de la Mare de Déu de les Salines.
2. Coll entre el Pic de Salines i El Moixer.
3. Pic de Salines.
4. Coll del Pou. Agafem el GR per ascendir El Moixer. Seguint el GR trobarem a mà esquerra un camí marcat amb vermell ( trobarem una P vermella en un arbre ). A la baixada anem per un camí marcat en groc i no el deixem fins arribar a les salines.
5. El Moixer.
6. Roc del Comptador.
1. Santuari de la Mare de Déu de les Salines.
2. Coll entre el Pic de Salines i El Moixer.
3. Pic de Salines.
4. Coll del Pou. Agafem el GR per ascendir El Moixer. Seguint el GR trobarem a mà esquerra un camí marcat amb vermell ( trobarem una P vermella en un arbre ). A la baixada anem per un camí marcat en groc i no el deixem fins arribar a les salines.
5. El Moixer.
6. Roc del Comptador.
La ruta comença a Maçanet de Cabrenys on agafem la pista forestal que puja a l'ermita i santuari de la Mare de Déu de les Salines. La pista transcórrer de pujada 12km i de baixada 13,5km... o sigui que fem més km de baixada... (¿?). La pista no està en mal estat tot i que si es porta un cotxe una mica baix potser s'ha d'anar més alerta.
Es deixa el cotxe al santuari ( 1.100m ). Nosaltres vàrem començar la ruta aquí mateix.
Hem de dirigir-nos cap el Pic de les Salines. El corriol puja.... puja fort, força... però entre un paratge molt i molt agradable.
No té cap pèrdua, arribem al coll i allà trobem marques cap a la dreta i cap a l'esquerra.
Nosaltres fem cap a la dreta cap el Pic de les Salines. En uns 15 minuts en fas cap.
Aquí la kminadora no el va fer. Podríem dir que tenia l'ànima més enllà dels peus ( o sigui que estava morta ) així que un petit descans per agafar forces va anar genial. Mentres esperava al kminador vaig poder apreciar aquestes vistes.
 |
| Coll , amb vistes a la dreta direcció Pic de les Salines |
 |
| Coll, amb vistes a l'esquerra direcció El Moixer |
 |
| Vista frontal del Coll, amb el corriol de pujada a la nostra esquena |
 |
| Vista frontal del Coll, amb el corriol davant nostre |
Al cim de les Salines ens podem trobar....
Aquesta fita tan artística! si és que la imaginació pot estar a tot arreu oi?
Després de descansar i esperar al kminador que pugés i baixés del Pic de les Salines corrents, fem camí cap el Moixer.
Ens trobem alguns caminadors francesos, ja que anem tota l'estona entre dos països. El nostre i el veí.
Anem carenant fins arribar a un pla amb una bassa d'aquestes pels incendis. Allà hem agafat les marques del GR i ens endinsem a una immensa fageda.
Cal dir que hi ha unes marques grogues a la nostra esquerra que fan cap al GR en un determinat moment ( 5 minuts caminant ).
El corriol va pujant, amb suavitat, de forma molt gradual.
No es fa gens pesat, ja que el paisatge es "ohhh que macuuuu" ( si si una del Bages ho diu també ).
Miris on miris vas trobant llocs, indrets, arbres, algun animalet que toques amb un palito, les fulles, l'olor dels arbres, del bosc...
Bárbol... segur que s'ha quedat quiet quiet quan ens ha vist arribar... i quan acabem de passar ens mira i es queixa. Comenta als seus amics que aquests dos s'han fet fotos penjats de les seves arrels...humans que l'admiren...
I aquestes ? semblen que tinguin moviment propi.
Seguim el GR fins que trobem un camí marcat en vermell a mà esquerra. En un arbre trobarem una P marcada en vermell. Agafem doncs aquest trencall fins el Moixer ( 1.443.3m)
Si fins ara hem tingut la companyia dels faigs, i dels nostres amics mitològics i fantàstics, ara ens acompanya una vista privilegiada.
 |
| El Canigó |
No el pots deixar d'admirar. Nevat et dóna la benvinguda al Moixer. Pic que per si sol no té cap encant, ja que hi ha unes súper antenes de comunicacions que li fan perdre tot encant.
Fa molt i molt de vent. La tramuntana ens va empenyent amb força. Empenyent per no quedar-nos massa estona i fer via cap el Roc del Comptador.
Això si, abans de marxar fem les nostres fotos de rigor. I com no, la més esperada...
Aquesta vegada documentem un xic més la nostra ascensió i sense agafar la foto com una metàfora del que podria semblar, tot el contrari, regalem a les nostres companyes una foto sobre el vèrtex.
Un cop documentada gràficament la nostra fita del dia, seguim el corriol que ens queda davant mateix a mà esquerra del vèrtex, fent cap al Roc del Comptador ( 1.451m )
Cal dir que el Roc és un dels 100 cims emblemàtics de Catalunya i no es pot desaprofitar l'ocasió de fer-lo ja que el tenim aquí mateix.
En aquest cim trobem un clau i també una petita plaqueta amb una senyera d'algú que ha fet els 100 cims i allà ho ha deixat de record...
Desfem el camí que hem fet fins El Moixer i baixem seguint les fites de color groc.
Ara sí que la baixada és és baixada. Entre la faigeda, les fulles ens tapen el camí. Camí tou i molt agradable, això si anar alerta perquè sota de les fulles hi ha pedres que et poden fer relliscar.
El Kminador fa el descens ràpid! molt ràpid!
I tornem arribar al mateix lloc on havíem agafar el GR de pujada ( on hi ha la bassa ). Allà agafem un altre cop el GR de baixada. Un corriol també molt agradable. Força pedregós però ràpid.
Arribem a la pista on hi ha una cova amb la Mare de Déu de les Salines allà dins... li han posat una reixa a la cova perquè no volen que s'escapi.
 |
| Aquest és el corriol per on hem baixat
I només ens queda arribar fins el cotxe de nou.
Ara si fer els 13,5km de baixada.
Dia de pujades pujades i baixades baixades. Dia de fulles seques i arbres que es queden quiets quan ens veuen arribar. Dia de posar-nos roba i treure'ns aquesta quan la tramuntana deixa de bufar. Dia se buscar un lloc on poder dinar a les tantes de la tarda i de nou, bandes sonores roqueres i metàl·liques amb final molt Circus... Ara que hi penso, vàrem pujar la muntanya amb una notícia a la ràdio sobre la mort d'un pallasso ( no sé quin ho sento ) i vàrem arribar a casa amb un tema de Kiss : " Psyco Circus " .
Agraïments de la Kminadora
Per la teva paciènia. Les teves parades i les fotos mentres intentava arribar amb vida.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada